[Per Anna Garcia Garay, poeta]
Devia tenir vuit o nou anys quan la meva mare em va descobrir la petita biblioteca que l’antiga Caixa d’Estalvis de Sabadell tenia a prop de casa nostra, al carrer Clemència Isaura del barri de la Creu de Barberà. No recordo exactament quan vaig entrar per primer cop a aquella biblioteca, però sí que se’m fa molt present la sensació que m’envaïa cada cop que hi entrava: un plaer càlid que s’anava estenent per dins a mesura que passaven les hores, davant la perspectiva de tenir tants llibres al meu abast. Ja ho va dir José Luis Borges: “El paradís és una biblioteca”. Vaig omplir de llibres i més llibres les tardes fredes d’hivern de la meva infància, i vaig créixer tot considerant la biblioteca com una extensió de la llar de tal manera que, igual que em puc comptar en tots els indrets on he viscut, puc associar una biblioteca –o bibliobús– a cada etapa de la meva vida.
Les biblioteques han sabut evolucionar amb els anys per adaptar-se a les necessitats del seu públic. A Sabadell, concretament, els espais gestionats per l’antiga Caixa d’Estalvis de Sabadell van deixar lloc a nous equipaments gestionats per l’Ajuntament de Sabadell en conveni amb la Diputació de Barcelona. La biblioteca situada a l’edifici modernista construït per Jeroni Martorell el 1907 per encàrrec de Caixa Sabadell, a prop del Mercat Central –espai que també acollia, entre altres, l’antiga seu de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell que oferia sessions d’observació dels astres els dimecres al vespre amb el telescopi situat a dalt de la seva torre– va passar el relleu a la Biblioteca Vapor Badia com a biblioteca central de la ciutat. A banda del Vapor Badia, la nostra ciutat compta amb sis biblioteques més: Els Safareigs, La Serra, Nord, Ponent, Sud i Can Puiggener.
La major part de les biblioteques que duc a dins han deixat la seva empremta en la meva memòria en forma de lectures, descobertes, recomanacions, experiències i sensacions. La bibliotecària de Sentmenat va posar al meu abast la magnífica trilogia de La Fundación d’Isaac Asimov l’estiu dels meus setze anys; de la mà de la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra vaig guanyar el meu primer premi de poesia; gràcies a la bibliotecària de Moià vaig descobrir Eduard Màrquez amb El silenci dels arbres; el servei de Bibliobús de Sant Llorenç Savall em va salvar moltes tardes de dilluns, i la Biblioteca Vapor Badia em va deixar regirar el seu fons de poesia per calmar la meva incipient set de versos, i ajudar-me així a crear-ne de propis. Quan vaig publicar els meus dos llibres de poesia l’any 2012, no vaig dubtar a cedir-ne un exemplar a la Biblioteca Vapor Badia en agraïment. Eren temps d’alcalde Bustos, i recordo que una de les bibliotecàries em va comentar que totes les aportacions al fons de la biblioteca eren molt ben rebudes atès que l’Ajuntament d’aleshores no destinava cap partida pressupostària a proveir-los regularment amb les novetats editorials. Que un ajuntament no aposti per la cultura és un indici de barbàrie.
Vaig transmetre l’amor per la lectura al meu fill amb èxit, i va esdevenir des de molt petit un usuari actiu de les biblioteques per cobrir les seves necessitats lectores. Ara és un adolescent i, immers en un mar de tecnologia, ja no acudeix amb tanta assiduïtat a la biblioteca, però forma part d’un club de lectura que l’esperona a descobrir nous títols i autors. Només espero que arribi un dia que, com jo, miri enrere per fer balanç i sigui capaç de comptar-se en històries, paradisos i biblioteques.
