Oci i cultura

Sabadell acull la retrospectiva sobre Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen

Supervivents del camp de Gusen el maig del 1945 / FRANCESC BOIX (CEDIDA)

Mentre estava pres a Mauthausen, el català Francesc Boix va ser assignat al laboratori fotogràfic, revelant fotografies per als nazis. Mentre era allà, va aconseguir ocultar dels alemanys més de 20.000 imatges que retrataven la barbàrie a què eren sotmesos els presoners d’aquest camp de concentració.

Aquestes fotografies es van utilitzar més tard als judicis de Nuremberg i Dachau com a prova gràfica contra els criminals nazis, i recentment han inspirat la pel·lícula El fotógrafo de Mauthausen. Ara, el Casal Pere Quart de Sabadell acull a partir de demà, divendres 22 de març, aquesta primera retrospectiva itinerant sobre l’obra del fotògraf.

Entre les 132 imatges que conformen la mostra hi ha algunes inèdites, com les que retraten sabadellencs presoners al camp, com Eduard Garrigós, o personalitats locals a l’exili com Josep Moix, alcalde sabadellenc durant la Guerra Civil i aleshores secretari general del PSUC a París.

Francesc Boix fotografiado en Mauthausen / MHC (Fons Amical de Mauthausen)

La mostra –batejada Més enllà de Mauthausen. Francesc Boix, fotògraf– està organitzada per l’Amical de Mauthausen, la Comissió de la Dignitat i el Museu d’Història de Catalunya, s’emmarca en el Programa de Memòria Històrica de Sabadell i es podrà visitar des de demà, divendres, fins al 23 d’abril. La comissària és la historiadora Rosa Toran i Belver.

Una vida curta però intensa

Francesc Boix Campo va néixer al barri del Poble-sec el 1920, en el si d’una família republicana i catalanista, amb vincles amb els cercles llibertaris. De ben jove compartí amb el pare l’afició per la fotografia. Quan esclatà la Guerra Civil, s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), col·laborà amb la premsa comunista i començà a recórrer els fronts de guerra fent fotografies per documentar la lluita antifexista i estimular les accions a la rereguarda.

Cap al final de la Guerra, Boix va fugir a França amb la seva unitat militar i en plena Segona Guerra Mundial ser deportat a Mauthausen. A finals del 1941, dins del camp, fou destinat al servei d’identificació. Connectat amb els cercles comunistes del camp, ben aviat va establir relacions interessades amb els SS, que li permeteren fer accions de suport als confinats espanyols i acumular proves contra els nazis, amagant negatius fotogràfics amb què els alemanys documentaven tot el que passava al camp.

Aquests clixés es van treure del camp clandestinament amb l’ajut dels joves que formaven part del comando Poschacher i van ser amagats a la casa veïna de la família d’Anna Pointner. Un cop alliberat el camp i finalitzada la guerra, aquesta documentació fotogràfica i el testimoni de Francesc Boix van ser cabdals en els judicis de Nuremberg i de Dachau.

Establert a París, sense poder retornar a Espanya, va iniciar una nova vida de reporter gràfic que li va permetre documentar esdeveniments relacionats amb l’activitat política del PCE, del PSUC i de les JSU a l’exili i cobrir altres esdeveniments polítics i socials del moment, a càrrec de publicacions com Regards, L’Humanité i Ce Soir.

Boix, amb la salut molt malmesa des que el van internar de Mauthausen, va morir el 1951 a l’hospital Rothschild i va ser enterrat al cementiri parisenc de Thiais. Tenia 30 anys.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top