No hi va haver derbi en el sentit passional de la paraula. Instants després d’iniciar-se la segona meitat, el partit es va trencar per complet i va privar als espectadors que gairebé omplien el pavelló de les emocions pròpies dels enfrontaments de rivalitat. La primera part va cobrir l’expedient en aquest aspecte perquè el joc va ser anivellat, més d’estratègia i d’acurada elaboració que d’empenta, per assegurar les possessions fins a generar oportunitats.
Defenses i porters van tenir destacat protagonisme i els gols van ser treballats. Les alternatives d’entrada, que no van passar de la mínima diferència, es van mantenir durant força estona fins que l’encert del Sant Quirze, en els darrers minuts, va transformar un 8-8 en el 12-9 del descans. A la represa, tots els mèrits se’ls va endur el Sant Quirze. D’allò que feia en treia rendiment. Porteria, defensa i atac li van funcionar a la perfecció per a desesperació d’un OAR que va encadenar massa fallides als seus intents i no va trobar la fórmula per tornar a ser competitiu.
Amb parcial 5-0 (17-9), el partit va agafar un clar color ver-i-vermell a partir del minut 8 d’aquesta segona part. El Gràcia va tenir una última petita reacció (17-12), però després d’un temps mort del tècnic local, Guiteras, va venir l’allau de joc dels locals davant un Gràcia desaparegut durant els 15 minuts del contundent parcial 8-0 (25-12). L’intercanvi de gols final va establir el 28-16 definitiu que deixa el Sant Quirze a una victòria de la fase d’ascens.
