Jorge Pradas és el nou campió del món de taekwondo en la categoria Màster, que engloba els lluitadors majors de 35 anys, després que el passat 28 de maig s’endugués la victòria davant del campió de Taiwan i d’Àsia sencera en el World Masters Game 2025, celebrats a Taipei, la capital de Taiwan. Amb 53 anys, després d’una vida sencera dedicada a aquesta art marcial, el Jorge ha aconseguit un somni que mai a la vida s’hauria plantejat arribar-hi: ser el millor del món d’un esport que practica des dels quatre anys. “Només participar-hi ja és un somni... imagina’t guanyar!”, explica ell mateix.
Pradas va guanyar el mundial gràcies a la victòria assolida en els seus tres combats contra els millors competidors del món. “És complicadíssim accedir al mundial de taekwondo: has d’acreditar molts mèrits previs difícils d’aconseguir”, comenta Candy Fortes, extaekwondista professional i directora, juntament amb Cristina Salado, de Cinfi South Star, l’escola d’arts marcials de Sabadell on entrena Jorge Pradas. “Durant els mesos previs va fer una gran feina d’entrenament, ja que va quedar tercer d’Espanya per una lesió, però, tot i això, a base d’esforç, va aconseguir classificar-se i, finalment, guanyar-lo”, apunta Fortes.
El taekwondo com a activitat secundària
El campió, que es dedica al taekwondo de manera secundària, és metge de professió, oftalmòleg, concretament, i compagina la feina principal amb l’esport. “Durant els mesos de competició, cada dia després de treballar entreno durant unes quantes hores per poder arribar en forma al campionat”, comenta. “De fet, quan tenia 21 anys ho vaig haver de deixar perquè m’era impossible combinar-ho amb la carrera de medicina, però quan ja em vaig graduar i vaig començar a treballar vaig poder reprendre la meva activitat al taekwondo”, afegeix. Tot i deixar-ho durant un temps, quan va veure que la seva vida s’anava reordenant després d’haver acabat la carrera i que podia tornar a competir es va tornar a enganxar al taekwondo i, des d’aleshores, no ha parat d’entrenar i treballar fins que l’esforç ha tingut la seva recompensa i ningú li ha regalat res.
“Estic orgullós de mi, ja que tot això és fruit del meu sacrifici, la meva constància i el meu esforç”, apunta Pradas, orgullós. Sense fer gaire soroll va anar guanyant rondes fins que es va plantar a la final i va veure que anava en una bona direcció: “Em va sortir tot molt bé. Així com la semifinal sí que em va costar més, a la final em veia molt motivat i em vaig anar creixent fins que amb dos assalts la vaig acabar (9-2 i 10-2) i vaig aconseguir batre el campió d’Àsia, que competia a casa. Pradas va agrair les seves entrenadores per haver-lo impulsat fins a la victòria i assegura que “és el màxim assoliment esportiu que he aconseguit a la meva vida sense cap mena de dubte” i “mai hauria imaginat que arribaria a guanyar el mundial”.
