ALBERT SOLÉ BONAMUSA

Història de dues ciutats

[Per Albert Solé Bonamusa, periodista i director del D.S.]

Minoria Absoluta no és només la productora que hi ha darrere del Polònia i l’Està Passant de TV3, sinó que també edita una revista trimestral, El món d’ahir, que parla d’història, literatura i periodisme en profunditat. És una revista que no vol presses, ni per escriure-la ni per llegir-la. En l’últim número hi ha transcrita una conversa tranquil·la i reposada entre un senyor de Terrassa, Vicenç Villatoro, i un home de Sabadell, Plàcid Garcia-Planas, deliciosa.

L’article original publicat a la revista ‘El món d’ahir’ / D.S.

Durant la conversa, conduïda per Toni Soler –director de la revista i fundador de Minoria Absoluta–, Garcia-Planas i Villatoro intenten respondre perquè Terrassa i Sabadell són tan diferents tot i tenir un passat tèxtil comú, i com no s’han menjat l’una a l’altra malgrat estar tan a prop. Tot i que tampoc arriben a cap conclusió definitva. “A Terrassa el 1936 hi ha 230 morts, majoritàriament civils; a Sabadell, una vuitantena, principalment religiosos. Aquesta diferència de comportament en dues ciutats veïnes que s’assemblen en tantes coses és rellevant i alimenta el tòpic”, explica Villatoro. Garcia-Planas, relacionat amb això, hi aprofundeix: “A l’últim terç del segle XIX es parla dels grans senyors de Terrassa, mentre que a Sabadell hi ha una mena de vaselina social que dilueix una mica les diferències”, i afegeix: “A Sabadell sembla que hi havia menys odi de classe, perquè durant la República no hi va haver cap atemptat contra cap patró; a Terrassa en van matar un i ho van intentar amb uns quants més”.

Sigui per aquest motiu o perquè políticament ha interessat, la realitat és que són dues grans ciutats que viuen d’esquena. Vicenç Villatoro posa un exemple pràctic d’aquesta realitat: “Recordo que quan el diari El 9 Nou, diari d’Osona –comarca real–, va voler crear una edició al Vallès Oriental –una altra comarca real– i una al Vallès Occidental –una comarca irreal–, la de l’Occidental no va funcionar. Els de Terrassa anem poc a Sabadell i viceversa. I tenim els nostres propis mitjans locals [Diari de Sabadell i Diari de Terrassa]”.

L’òpera (Sabadell), i el jazz (Terrassa); l’hoquei herba (Terrassa) i la natació (Sabadell)… La pregunta que em faig és: hem de seguir vivint ignorant-nos terrassencs i sabadellencs?

[Podeu llegir un fragment de l’article de la revista en aquest enllaç]

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top