Ciutat

David Palma: “Em sento més segur”

David Palma instants després després de guanyar la Copa d'Europa / Victòria Rovira

Alliberat. David Palma és un altre després de guanyar la Copa d’Europa i poder treure’s l’espina de l’any passat a Kírixi. El tècnic sabadellenc se sincera amb Diari de Sabadell una setmana després de la remuntada històrica amb l’Olympiakos.

Què se sent després de ser campió d’Europa de la manera que es va aconseguir? Una gran satisfacció per molts motius. El primer d’ells per tota aquella gent que en el seu moment va decidir apostar per un canvi sabent que era una decisió valenta i que al final s’ha pogut comprovar que l’aposta ha sortit bé. Un altre és veure les jugadores felices, que, per exemple, els de manteniment em felicitin o que un soci de vuitanta anys em regali una ampolla de cava o bombons a les noies. Al final això és casa meva i veure aquesta felicitat m’omple d’alegria. No m’agradaria oblidar-me del Pepe Motos al qui li envio molts ànims sabent la situació que travessa i que espero que en breus se solucioni, veure’l plorant dient-me: “David, m’heu fet emocionar”. Tanmateix, per mi és molt important la figura del Rupert Navarro, Samuel Rocha, l’Emma Carreras, Miquel Martínez, Xavi Balaguer, Enric Arnella, Ferran Plana, entre altres, pel gran treball que s’està fent. M’he sentit molt recolzat abans i després d’aixecar la Copa d’Europa.

Des de la teva arribada havies somiat amb aques escenari? Més que un somni és respondre a les expectatives que s’havien generat. Jo els hi dic a les jugadores: al final vosaltres ja heu demostrat el nivell. Ara, ens falta demostrar als entrenadors que podem liderar i mantenir la competitivitat d’aquest equip. Generar el dia a dia aquesta il·lusió, aquestes ganes de guanyar, penso que és el més difícil.

Per al club, tornar a l’olimp tres anys després,  què significa? És un número màgic. La cinquena, a nivell de màrqueting, et genera moltes possibilitats. Penso que reforça el pla planter que es va iniciar fa uns anys demostrant que els entrenadors de la casa podem guanyar Copes d’Europa.

Aquest triomf ha canviat el David Palma? Sí que he canviat. Sobretot, a nivell personal en relació a seguretat. Em sento més segur de tot el que fem. Evidentment que ja estic començant a pensar com podem millorar de cara a la següent temporada i en el repte de guanyar la pròxima Copa fora de casa com ja es va fer  Eger (Hongria).

Tot l’any resumit en dos dies. Com vas preparar-teper la final four?Va ser complicat mentalment, sobretot, la setmana prèvia. Haig de reconèixer que el moment de Kírixi el tens contínuament present. No volia tornar a escoltar el missatge del perdedor, aquell que diu que ho has fet molt bé però tu per dins saps que has perdut i que no serveix de res. Veníem després de fer un camí immaculat guanyant de cinc a Vouliagmeni, a Orizzonte, que arribava de guanyar la LEN trophy, i, a sobre, jugàvem a casa. Era conscient que, si arribava aquell moment, havíem de guanyar, perquè del contrari no sé què hauria fet. El neguit de tornar a perdre una final als penals em feia por.

…I quan vas veure’t tres avall a cinc minuts per acabar? El cor em salta de lloc. Penso que reacciono al moment en demanar el temps mort. Et diré una cosa, però no vull que sembli una crítica perquè jo com a entrenador m’equivoco moltíssim. Quan vaig tornar a veure la final, l’Olympiakos no va demanar l’últim temps mort i això et demostra que un tècnic com Charis Pavlidis que dirigeix un dels equips més bèsties d’Europa amb una pressió molt més gran i que és el seleccionador del Canadà amb un bagatge que nosaltres no tenim i veus que no demana el temps mort, et fa pensar. El bloqueig que va tenir l’equip també el va tenir ell després de tenir diverses possibilitats de demanar un temps mort per intentar aturar la dinàmica i parlar amb les jugadores i dir: noies, tranquil·les! La pressió del públic, sumat a la qualitat de les jugadores i el pressing que vam fer, va ser decisiu.

Com intentes reproduir aquestes situacions en els entrenaments?Això no es pot treballar perquè, a vegades, el cervell et juga males passades, i contra això no es pot fer res. Per exemple, com treballes un penal? Això és la part bonica de la competició. A vegades els fills em pregunten: si no guanyes la Champions, què? Doncs potser em fan fora. Aquest és el món de l’alta competició que t’ho jugues tot en petits detalls.

Fem una mica de memòria i recuperem la final.  Un cop vist amb perspectiva, quina autocrítica fas? Si em poso a la pell de l’espectador, o d’aquell soci del club que va a veure les noies, què puc canviar? El partit és tan maco que no voldria canviar res perquè he vingut a veure això: dos equips que tàcticament estan molt bé amb una gran  defensa tancada a la boia amb grans dificultats per rebre pilota  i que tenen un gran respecte pel seu rival.

…i com entrenador? Potser canviar la defensa abans -de zona a MC, les inicials, com així ho anomena el tècnic, corresponen al dibuix defensiu en forma M i la C perquè Charis Pavlidis l’utilitza molt amb la selecció del Canadà-. Vam estar molta estona en zona però jo intuïa que l’Olympiakos la faria i aquest sistema és molt psicològic. Des del meu punt de vista i tal com havia parlat amb el Rupert, la millor manera d’atacar-la és aprenent-la a fer. Durant dos anys l’hem anat treballant, com en el playoff de l’any passat davant el Sant Andreu. Segurament, ens va faltar aquesta valentia a partir de la segona meitat per posar-la en pràctica. Què hauria passat? Això no ho sabrem mai. Podríem haver agafat una bona dinàmica ofensiva i també encaixar 1-2 gols, és una defensa molt arriscada.

Ja tens la primera i vols la segona, la sisena del Club tal com has comentat anteriorment. Com s’afrontarà un any olímpic? Serà un any difícil. Tenim el hàndicap que moltes jugadores acaben contracte i la nostra aposta, juntament amb la del president i la junta, és mantenir l’equip. Les jugadores tenen les ofertes sobre la taula i espero que s’acabin resolent en els pròxims 10 dies. Com bé dius, en ser any olímpic les americanes –Kiley Neushul i Maggie Steffens– marxaran i des d’aquí s’intentarà veure com es pot mantenir el vincle, almenys per la champions, tot i saber que el no ja el tenim, ho hem d’intentar. Això no vol dir que renunciem a guanyar la Copa. Aquest equip sempre estarà fet per intentar-ho.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top