JOAN BRUNET I MAURI

Sobre la premsa i la ràdio local

[Per Joan Brunet i Mauri, periodista]

No fa ni un mes que en el meu blog (joanbrunetmauri.cat) reflexionava sobre la importància dels mitjans de comunicació d’àmbit local i comarcal a Catalunya (entesos en la seva globalitat de premsa escrita, premsa i canals digitals, ràdio i televisió). Reflexió que fonamentava en dos fets. El primer: en el servei que presten a les comunitats en què s’insereixen, sempre massa oblidades –centralistes com són– pels grans mitjans de comunicació d’àmbit nacional o estatal. El segon: que els mitjans de comunicació locals i comarcals són escoles de formació de periodistes, atès que la notícia, l’actualitat, per poder-la explicar millor, s’ha de viure en directe i no esperar que ens arribi a la redacció després d’haver passat per filtratges interessats, i malauradament no necessàriament contrastats. A això afegia a la meva reflexió que des del periodisme local i comarcal és des d’on es potencia un dels valors a la baixa en la professió periodística: l’afany, el nas, per buscar la notícia, per contrastar-la i per posar negre sobre blanc els què, qui, on, com, quant i sobretot els per què que darrere la notícia s’amaguen. L’entrada al meu blog acabava fent notar que és des dels mitjans de comunicació d’àmbit local i comarcal des d’on diàriament s’escriu, amb fets i protagonistes, una part de la història de Catalunya que, si no fos per aquests mitjans, quedaria en l’oblit més ignominiós.

La meva reflexió em servia d’excusa per ressaltar la professionalitat dels periodistes que treballen en els mitjans de comunicació d’àmbit local. Per demostrar-ho posava dos exemples ben sabadellencs. Amb el primer il·lustrava la bona feina que es fa al Diari de Sabadell (mitjà de titularitat privada) que en només un any de vida de la nova etapa s’havia fet mereixedor de dos reconeixements: premi d’investigació Ramon Barnils, edició 2018, a la qualitat periodística; i dues distincions provinents dels Awards of Excellence de la Society for News Design dels EUA, per la qualitat en la presentació de la informació. Amb el segon exemple destacava la tasca de Ràdio Sabadell (mitjà de titularitat pública) en el seu vessant d’escola de formació de periodistes. Segur que els deuen sonar els noms de Laura Rosel, Xavi Bundó, Aleix Parisé, Ricard Ustrell o Roger Escapa… Doncs bé, sàpiguen que tots aquests noms de periodistes tenen en comú el fet d’haver-se format professionalment a l’emissora local.

Comprendrà el lector que en aquest context no em podien deixar indiferent les declaracions que el nou director de la Fundació Bosch i Cardellach, l’historiador Josep Maria Benaul, feia fa una setmana a Ràdio Sabadell. Declaracions en les quals es posicionava en contra de l’emissora pública que l’entrevistava i, de retruc, indirectament qüestionava la vàlua professional de les persones que hi treballen (que dit sigui de passada, ho fan en unes condicions que no són les que haurien de ser). Benaul basava la seva crítica en l’argument –com a mínim feble en mans d’un historiador– que ningú escoltava Ràdio Sabadell i, com va afirmar, ell tampoc ho feia. Els 13.000 seguidors que té a Twitter l’emissora local, els 39.000 oients que el GESOP (Gabinet d’Estudis Socials i Polítics) li atribuïa l’any 2016, o les 76.000 pàgines de la web visitades en les més de les 45.000 sessions obertes durant el mes d’abril semblen desmentir les afirmacions de Josep Maria Benaul de manera contundent… 

Deixo per a un altre dia entrar en el perquè de la necessitat i utilitat dels mitjans de comunicació de titularitat pública…, també en l’àmbit local.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top