[Per Marta Farrés, candidata del PSC]
Si alguna cosa ens han ensenyat els resultats de les últimes eleccions generals és que la ciutadania no vol crispació, i que no es pot intentar aniquilar la diferència. Conviure és i ha de ser entendre la diversitat com a riquesa.
Però el camí no ha acabat aquí. El 26 de maig tenim les eleccions municipals en què a Sabadell ens ho juguem tot. L’Ajuntament és el govern més proper on els resultats els veiem just en sortir de casa, amb l’estat dels carrers, la seguretat, la neteja… De poc serveixen els debats rocambolescos davant una ciutat aturada. El govern actual és un guirigall que afecta, de manera directa, la nostra vida. Al final, tot el que ha passat es resumeix en una frase: molta Catalunya als llavis i poc Sabadell entre les mans. És això el que volem quatre anys més? Jo ja et dic clarament que no.
Aquestes setmanes que ens queden per endavant segur que t’arriben les propostes concretes de tots els partits, també les meves. Per això vull aprofitar aquestes línies per anar més enllà i proposar-te un tracte en què jo em comprometo al següent:
1. No escatimar cap esforç per a la ciutat, posant totes les hores i talent per aconseguir-ho i tenint molt clar que em dec a vosaltres, als sabadellencs i sabadellenques, i no a cap altre interès ni a cap altre lloc que no sigui Sabadell.
2. Treballar per a tothom, pensis com jo o radicalment diferent de mi. Et vull ser sincera, potser un dia ens enfadem per aquest motiu, però et prometo que l’endemà seguirem parlant com sempre.
3. Mantenir allò que funciona, també a l’Ajuntament. Quina absurditat arribar a un lloc i pensar que tot el que s’ha fet abans que tu no té valor!
4. Acceptar qualsevol idea bona, vingui d’on vingui. La ciutat no és meva, ni teva, ni de l’altre. La fem entre tots i totes i per això les bones idees acostumen a venir de tot arreu. S’ha acabat perjudicant la ciutat per defensar els partits.
5. A tenir les portes de l’Ajuntament sempre obertes i no complicar-te la vida amb tràmits innecessaris. Jo no em presento contra ningú. He fet el pas perquè tinc ganes de fer-ho bé.
6. Em comprometo a equivocar-me. Sí, ho has entès bé. Vull enfrontar-me als problemes, decidir i liderar. I això vol dir que no sempre l’encertaré. Et demano que quan no ho faci bé m’ho diguis i jo em comprometo a acceptar l’error i esmenar-lo.
7. I, finalment, em comprometo a ser la mateixa persona ara, que estem en eleccions, que quan estigui a l’Ajuntament: una dona progressista, dialogant, pactista, feminista i que estima i creu en Sabadell.
A l’altra part del tracte et demano que exerceixis els teus drets de ciutadania: no només anant a votar, sinó cuidar la nostra ciutat. Com diu un dels meus poemes preferits de Mario Benedetti: “Compañera, usted sabe / puede contar conmigo / no hasta dos o hasta diez / sinó contar conmigo […] pero hagamos un trato / yo quisiera contar / con usted […]”.
