JOAN REIXACH

Prestigi social

Encara tinc fresca la Setmana Santa i em vaig quedar molt sorprès en visionar les televisions públiques del sud, concretament l’andalusa i l’extremenya. Les que no adoctrinen. Si teniu ocasió, recomano de veure, advertint prèviament de l’impacte que pot generar en persones no gaire posades en temes de fe religiosa, unes sessions televisives maratonianes i amb un fervor fora de lloc a l’Europa moderna i laica del segle XXI. Així vaig comprovar que el prestigi social no és a tot arreu igual. Allà, la beautiful people local –també anomenats señoritos–, militars i religiosos tenen molt de reconeixement.

Hi ha cultures que tenen com a figures socials de prestigi a xamans o bruixots –per exemple, les de tradició antiga com les tribus amazòniques–; d’altres més avançades, com les societats nòrdiques, tenen com a més ben posicionats professors, mestres, creatius de tota mena i professionals liberals. Cada entorn té els seus referents i guies.

A casa nostra, i per extensió a força països mediterranis, i sense ànim de ser malvat, fa la sensació que moltes vegades tenen més reputació una tonadillera amb antecedents, un futbolista –aquí i avui pel dia que és, deixo a banda Lionel Andrés Messi Cuccittini– o un gurú de les martingales abans que un emprenedor valent. Malauradament, les dades tampoc ajuden a desmentir aquesta impressió.

Segons l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), ni Espanya ni cap país sud-americà estaven en el rànquing de països més emprenedors des de l’inici de dècada. Els quatre primers de la llista són de cultura anglosaxona. Que diferents de nosaltres, oi?

Com a dada a tenir en compte, i també segons l’OCDE, Espanya és el penúltim país en emprenedors entre el 2012 i el 2016, d’una llista de 38, només superant Bulgària, país de tradició comunista.

Un 1,9% de la població activa professionalment espanyola està dins del grup emprenedor, molt poc. Per exemple, i per poder mesurar dimensions al conjunt de l’Estat, hi ha aproximadament entre 2.525.000 i 2.986.000 funcionaris, ja que varia segons la font consultada. Encara més significatius és si agafem les dades de la comunitat amb més treballadors públics, Extremadura, on un 28.6% ho són. En qualsevol cas, queda clar i notori que la gent d’aquí té més tirada a orientar-se cap a tasques de funció publica que crear i generar riquesa de forma autònoma. Podríem dir que hi ha una clara disfunció.

Aquestes dades trobades al cercador de Google no fan tenir gaire confiança a llançar-se a la piscina per crear projectes i empreses, ja que diuen que poca gent t’entendrà, i en gran part és pel poc coneixement del que significa forjar noves idees i el benefici posterior per al conjunt. I cal afegir-hi un prestigi social una mica en entredit.

Sorprèn escoltar tantes vegades suposats estadistes de gran prestigi donant indicacions a la ciutadania, quan molts d’ells disposen de molt poca o cap experiència al món laboral fora de la política, tot i així, els hi donem i gaudeixen de posicions de gran rellevància social. De cara als mitjans entenc que genera més audiència un polític ressentit i amb ganes de fer mal o la vida íntima d’algun famós, però si el que realment volem com a col·lectiu és viure bé i lliurament, ens calen missatges més intel·ligents, comprensibles, tolerants i que realment aportin benefici.

Perdoneu que parli sempre d’emprenedors/es –autònoms o assalariats– com a exemple social, però és el món amb què em relaciono i puc afirmar que hi ha molta gent silenciada amb un interessant i ric enteniment. Crec que seria de justícia la possibilitat de poder robar un percentatge de quota mediàtica als famosos actuals de la política, i altres àmbits, i així reivindicar aquestes veus i normalitzar la seva presència pública, fet que ajudaria molt a entendre els beneficis que aporten amb les seves feines i a la vegada servir d’exemple per a futures generacions. És més, si fos per mi, els destinaria per llei el mateix temps que la secció d’esports o la de la meteorologia a qualsevol mitjà.

Com deia aquell,“líbranos, encara que sigui una mica, dels que parlen i parlen sense el saber de l’experiència, i dona la fama i el prestigi a qui realment se’l mereix”.

Comentaris
To Top