[Per Jordi Serrano, historiador i rector de l’UPEC]
Fa dos mesos, quan encara no s’albiraven les eleccions municipals, vaig publicar un article en què afirmava que a l’Ajuntament de Sabadell hi havia almenys 17 opcions ideològiques i que a més a mi me’n faltava una. Volia posar en evidència la insensatesa de la ciutat a l’hora de fer possible que hi hagi grups que pretenguin ser originals en la defensa de determinats ideals. 18 formes de veure el món.
Que quedi clar per endavant que com que soc lliure pensador soc dels que pensa que cada persona veu el món a la seva manera i que no hi ha dues persones iguals. El que volia posar en evidència és que no hi pot haver 18 formes de plantejar propostes ideològiques a la ciutat. I el que encara és més greu en cas de ser-hi és que les més afins no es vulguin posar d’acord.
Per molt que com afirma, amb encert, Josep Lluís Carod Rovira, a Catalunya tenim els partits duplicats per la qüestió nacional.
Bé, resulta que al final la realitat supera la ficció i a la ciutat tenim 16 llistes electorals, fa quatre anys n’hi havia 11. No només no hem millorat, sinó que hem ampliat les propostes.
De fet, a banda de Barcelona, on es presenten 25 llistes, només ens supera l’Hospitalet del Llobregat, un altre cas d’estudi. Una possible explicació és la falta de partits polítics organitzats i potents al darrere de les llistes. Cap supera avui el PSUC de la clandestinitat. Una gran paradoxa. Se suposava que en democràcia els partits tindrien moltes més facilitats per tenir militants. Crec que a la ciutat hi ha només dues organitzacions polítiques dignes de tal nom –no les diré perquè estem en campanya electoral– ja ho farem un cop sapiguem els resultats, unes altres estan en franca decadència, i algunes no existeixen directament, són simplement sindicats d’interessos.
M’atreviria a pronosticar que el 26-M hi haurà molt vot a candidatures que no aconseguiran cap regidor, molt vot en blanc i molta abstenció. Potser és remar a contracorrent però soc dels que penso que sense partits polítics potents, organitzats i amb capacitat d’anàlisi i reflexió sobre la ciutat és impossible fer política de veritat, amb majúscules. I això és com plantar alzines, és lent i delicat.
