[Per Josep Mercadé, periodista]
Aquestes eleccions europees, si no fos per la polèmica desfermada pels candidats independentistes, passarien sense pena ni glòria. Ha estat una constant fins ara. Aquest 26 de maig tenen la sort de coincidir amb les municipals que segur que afavoriran la participació.
El nivell de confiança del ciutadà en les institucions europees sembla que està decaient. S’ha produït un cert refredament d’aquell esperit d’Unió Europea que es respirava a la signatura del Tractat de Maastricht. Profunds canvis han portat a una certa desafecció afavorida per un gran desconeixement del que podria representar una veritable Europa unida. Els qui realment haurien de creure en el projecte europeu i ser capaços de transmetre aquest missatge difícilment aconsegueixen que penetri a la població.
Malgrat tots aquests condicionants, el paper d’Europa a les nostres vides és ben present. Ho veiem en el llarg llistat de normatives que mouen bona part de l’economia del nostre entorn. D’aquí que sigui tan important el control de les institucions europees per part del que s’anomenen els poders fàctics. Aquests són els grups de pressió que representen interessos econòmics dels que intenten marcar l’agenda al poder de la Unió Europea.
De tota manera, no hem d’oblidar que bona part dels projectes que han transformat aquests darrers anys Sabadell han estat possible gràcies a les aportacions de la Unió Europea. Abans de la darrera ampliació, l’Estat espanyol era un dels grans beneficiaris dels fons estructurals en què es van modernitzar i construir moltes infraestructures sobretot de sanejament d’aigües residuals.
Fa uns quants anys, quan arribaven les eleccions europees, moltes formacions polítiques s’escarrassaven a fer pedagogia del mateix fet europeu. Ara, en canvi, sembla que es doni com una assignatura apresa. Ara sentim molt sovint que del que es tracta és de fer sentir la veu a Europa. Així, en abstracte, resulta una afirmació poc creïble.
A l’Estat espanyol li toca elegir 54 diputats al Parlament de Brussel·les i d’Estrasburg. La configuració de l’Eurocambra fa que la força estigui en mans dels grups més nombrosos. Per això, la majoria dels nostres electes, si no pertanyen a un d’aquests grups, el que fan és afegir-se a altres formacions per tal de disposar d’una certa capacitat per poder defensar les seves propostes.
Aquest fet no ha de ser necessàriament negatiu, tot i que pot resultar una mica enrevessat. Trobar coincidències ideològiques amb altres formacions europees pot contribuir a aquest esperit d’unió tan reivindicat. De tota manera, els anomenats partits euroescèptics cada cop guanyen posicions a la cambra. Ho estan afavorint les formacions populistes i xenòfobes que cada vegada obtenen més representació a segons quins estats europeus. Anar a votar a les europees té més sentit que mai.
