Una estafa cada set hores, més de tres cada dia. L’estadística delinqüencial a Sabadell i els seus municipis propers apunta a una escalada dels fraus en els darrers cinc anys: les dades –facilitades pels Mossos d’Esquadra– constaten que, entre 2013 i 2018, aquest tipus de delictes es van multiplicar per cinc (+396%). Només en el darrer any, l’augment registrat va ser del 33,9%, un increment que no té equivalent amb cap altre fet delictiu.
El creixement dels fraus a l’Àrea Bàsica Policial de Sabadell –que inclou Sant Quirze, Sentmenat, Sant Llorenç Savall, Gallifa i Castellar i la capital vallesana– va arribar el 2018 a una xifra no equiparable en cap registre anterior: 1.876 fets registrats en un any, el que ha contribuït al creixement de delictes total de la zona: d’11.929 a 12.399 fets delictius (un 3,93% més que el 2017).
Delictes sense fronteres
Els Mossos d’Esquadra, la policia municipal i els experts apunten al fenomen de les compres per Internet (e-commerce) i l’augment de la vida cibernètica com el clima de cultiu idoni perquè aflorin noves formes de delinqüència. El phishing n’és un clar exemple: bandes de criminals suplanten la identitat d’una persona o empresa –com un banc– via correu electrònic, amb l’objectiu d’extreure informació sensible, com el codi de la targeta de crèdit. Les estafes per compres i extorsions per desbloquejar l’ordinador són altres modalitats del negoci de l’estafa en línia.
Roger Sales (Mossos): “Els estafadors ens estudien i sempre troben una nova manera de fer”
Darrere de l’estafa, s’amaguen grups organitzats que actuen “fora de les nostres fronteres o disposen de servidors en països amb la legislació més permissiva”, exposa el president del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Daniel Limones. Països com Corea del Nord i Rússia, a tall d’exemple.
Actuar des de l’estranger, des d’un punt geogràfic incert, és una dificultat afegida per als cossos policials, que admeten que perseguir els delinqüents és un escull. “La taxa de resolució és molt baixa, molt baixa”, admet l’intendent de la policia municipal, Joan Antoni Quesada.
Entre els entrebancs per enxampar els estafadors entra en joc l’on i el com: treballen sovint des de locutoris, el que complica identificar l’autoria. A banda, per saber més informació al detall, cal demanar-la –via judicial– a les grans corporacions tecnològiques, un tràmit que esdevé un entrebanc més. L’esforç es focalitza ara en la prevenció: les autoritats demanen prudència i desconfiança dels usuaris envers la web.
Robatoris i agressions sexuals
A banda de les estafes a cop de clic, les dades dels Mossos d’Esquadra apunten a repunts considerables en altres tipus de delictes, que han estat el focus d’atenció informativa en els darrers mesos: és el cas dels robatoris amb força a establiments i les agressions sexuals. En el cas del primer grup, només el 2018, es va tancar amb 227 casos –un 29,71% més que l’any anterior–.
Les víctimes són, segons fonts policials, bars i restaurants de Sabadell; l’objectiu del robatori són les màquines escurabutxaques fonamentalment. Aquests delictes, segons el cap de Mossos d’Esquadra de Sabadell, Roger Sales, han impactat especialment en els districtes 1, 3 i 5, on hi ha una gran concentració de locals. En sentit diametralment contrari, els saquejos a cases particulars han disminuït en el darrer any (-8,55%), producte de l’acció coordinada de les forces policials.
L’estadística d’agressions sexuals mereix una anàlisi a banda, després del cas de la violació múltiple del febrer passat. Les xifres constaten un lleuger augment respecte al 2017 (35 casos, +16,6% interanual), però les dades apunten a una certa estabilitat. Policia i experts coincideixen en la diagnosi sobre el repunt: ara hi ha més conscienciació i més disposició a acudir a l’autoritat. “Cada vegada hi ha més víctimes que decideixen denunciar”, exposa Limones.
Des de la policia municipal, Quesada constata el fenomen, però apunta que encara hi ha feina per fer –i casos pendents de destapar–. Segons exposa, hi ha una part indeterminada de delictes que no es denuncien perquè es produeixen dins la mateixa família. “Si et viola el teu pare, pot ser que no denunciïs per no enviar-lo a la presó”, constata el màxim responsable policial, que diferencia entre els fets denunciats i la realitat latent.
No és qüestió de barris
Els fets delictius, siguin estafes, agressions sexuals o de delictes contra la salut pública, no se circumscriuen a cap zona concreta de la ciutat. La idea de la frontera Centre-barris cau en aquesta qüestió. “Es ven droga a tot arreu. […] Al sud i al Centre també”, exemplifica Sales. Per combatre prejudicis, Limones explica que un delicte està motivat per tres factors, que tenen a veure amb les persones i no amb el lloc de residència: personals –psicopatia, consum de substàncies o alcohol–, pro-socials –família antisocial o que abusa– i ambientals –manca d’il·luminació o de vigilància–. Paradoxalment, reconeix que als barris marginals “podríem trobar més perfils així”, però recorda que aquestes zones “són les més castigades per la delinqüència”.
