Les directores Natalia Regás i Alba Salmerón han estat guardonades, respectivament, amb els premis a Millor Llargmetratge i Millor Curtmetratge de la tercera edició del festival de documentals sabadellenc InDOCumentari. Al certamen -que tindrà lloc demà, dissabte 25 de maig, als Cines Imperial, a partir de les 17h- Regás ha presentat la nostàlgica Cinema mon amour i Salmerón, l’emotiu curt Tàndem.
Aquestes són dues de les sis produccions que es podran veure a l’InDOCumentari (consulta aquí la programació completa). Han estat escollides guanyadores d’entre un total de 119 pel·lícules presentades al festival, entre curtmetratges i llargmetratges, segons detalla un dels principals impulsors de l’esdeveniment, Nando Caballero. “Vam començar aquest festival perquè a Sabadell no hi havia res així”, afegeix, mirant enrere.
“Vull recuperar l’emoció d’anar al cinema”
Què passa quan un cinema mor? La resposta a aquesta pregunta es troba al documental Cinema mon amour, en què la barcelonina Regás filma l’últim dia de vida de cinemes com l’Urgell o els Lauren. Va començar la producció fa set anys, el 2012. La cineasta recorda que –sense saber-ho– va anar al cinema Renoir Les Corts el seu últim dia. “Quan va acabar la pel·lícula -apunta- em vaig quedar veient com buidaven la cabina i abaixaven la persiana… vaig pensar que és una pena veure com en un moment tot passa de funcionar a esvair-se”.
L’experiència no va parar de rondar-li el cap. “Jo era conscient que moltes sales tancarien”, diu, perquè era conscient que durant l’any següent tots els cinemes que encara no ho havien fet es veurien obligats a canviar els rotllos de pel·lícula de 35 mil·límetres pel digital. “La reconversió és molt cara”, afegeix. Al documental, el conseller delegat de Cinesa explica que abans el públic potencial era de 300 milions d’espectadors i ara, de 78: menys d’un terç.
“Les noves formes d’oci –les plataformes d’streaming o les xarxes socials, per exemple– fan que sigui evident que s’han de tancar sales, però he volgut que Cinema mon amour acabi en positiu”, destaca Regás. La pel·lícula es podrà veure en un passi públic per primer cop aquest diumenge. “Vull que la pel·lícula emocioni i recuperi una mica el valor de viure una pel·lícula dins una sala de cinema”, conclou l’autora.. . . . . . . . . . . .
‘Tàndem’, el borinot que no va demanar permís per volar
La història de Pere Ribas ho té tot per fer-se viral. Té un titular sorprenent –és un nen invident d’Olot que retransmet per la ràdio els partits de futbol de l’equip local– i un gir inesperat: a més de no veure-hi, el Pere és fan del Real Betis Balompié. “Vaig conèixer la seva història buscant tema per al curt que seria el meu treball de fi de grau a l’ESCAC, i inicialment la vaig deixar passar perquè ja estava explicada a tot arreu”, explica la lleidatana Salmerón.
Malgrat la reticència inicial, Salmerón va canviar d’opinió en veure un vídeo del Pere amb la seva mare, l’Antònia: “Vaig adonar-me que darrere un gran nen hi ha una gran mare, i que la història d’ell ja estava explicada, però la d’ella no”, destaca. Es va posar en contacte amb ells i el resultat és el curtmetratge documental Tàndem.
Al documental es diu que el borinot vola perquè no sap que no pot: “És una abella molt grossa amb ales molt petites… però vola perquè ningú li ha dit el contrari, i això és el mateix que l’Antònia ha fet amb el Pere”, apunta Salmerón, i afegeix que ha descobert una manera nova de viure, “molt allunyada del nostre món d’imatges, però igualment digna”.
