En el Municipal de Torre-romeu, on el ‘Tibi’ es jugava l’ascens a Segona Catalana, es va viure un ambient espectacular. La setmana anterior s’havia escapat l’ascens matemàtic a Barberà en l’últim sospir i aquest cap de setmana no es podia fallar. El repte no era fàcil amb un Planadeu que, tot i no jugar-se res, volia endur-se el derbi. El conjunt del nord de la ciutat va fer un partit molt seriós i fins i tot va donar un parell d’ensurts a la porteria de Vladi amb el 0 a 0 en el marcador.
Els nervis i la precipitació van ser els principals enemics d’un Tibidabo dominador, però imprecís, a la vegada. A la primera meitat no va ser capaç de generar grans ocasions. La defensa visitant es va mostrar impermeable. De fet, el xut més perillos el va protagonitzar el Planadeu. El momentani 0 a 1 del Can Rull a Badia va fer créixer l’ansietat. Durant gairebé mitja hora l’equip de Torre-romeu va quedar fora de l’ascens. La remuntada exprés del Badia en tan sols 4 minuts, abans del descans, va retornar una certa tranquil·litat als homes de Jesús Díaz Vaquero.
El Tibidabo, però, no volia especular amb el resultat del Badia-Can Rull i a la represa va sortir molt endollat. La pressió a camp contrari es va traduir en diverses ocasions sense trobar el camí el gol. De cop, el Municipal es va quedar glaçat quan el Planadeu, en un contracop, va enviar la pilota al fons de la xarxa de Vladi. Una acció polèmica. En primera instància el col·legiat va concedir el gol, però es va fer enrere després d’una eterna consulta amb el seu assistent. Decisió correcta. Fora de joc sense cap mena de dubte.
L’ensurt encara va esperonar més a un Tibidabo que va trobar el gol potser en la jugada més inesperada. En un corner, Moisés va desviar la pilota a boca de canó per fer explotar l’eufòria al Municipal. El Can Rull continuava perdent i l’ascens semblava al sac. Malgrat quedar-se amb 10 jugadors per l’expulsió del golejador de la matinal, el conjunt blanc-i-vermell va sentenciar amb el 2 a 0, obra de Francis que instants abans la fusta havia evitat el gol.
La cara amarga de la jornada
La creu de la moneda la va viure el Can Rull de José García Numosky.
Va començar força bé el Can Rull amb el gol d’Álex Soto en el minut 10. De fet, va tenir el partit controlat fins al tram final de la primera meitat quan, inexplicablement, quatre minuts fatídics el van condemnar amb els gols dels locals Samu Aranda i Erik García. Tot i intentar-ho a la segona meitat, la capacitat de reacció va ser insuficient. De tenir l’ascens a l’abast es va quedar fora de tot visquent la cara amarga del futbol.
Tanmateix, també cal mencionar la gran campanya del Llano que amb la seva última victòria al camp del Mirasol (2-4) ha acabat quart a només un punt del Badia del Vallès. Les dues últimes ensopegades, precisament, davant aquests dos conjunts, ha evitat que poguessin lluitar per l’ascens de categoria.
