Per als que segueixen Novedades Carminha des dels seus inicis hauran notat que hi ha un canvi radical entre els primers àlbums fins a l’últim, publicat aquest any. La banda que inicialment va començar com a una banda de punk ara està més a prop de la música urbana, fugint del guitarreig i abraçant l’autotune i els ritmes de cúmbia.
Adrián Díaz Jarri, baix i veus del grup, ens explica el perquè d’aquesta evolució que es podrà escoltar el dissabte al festival Embassa’t.
Estava pensat aquest canvi d’estil entre àlbum i àlbum?
Nosaltres vam començar fa 10 anys. Vam començar fent música urgent, punk… Teníem 19 anys i estàvem nerviosos per menjar-nos el món! És possible que en els dos últims discos hàgim experimentat una evolució natural. Escoltem una altra música, llegim uns altres llibres, mirem unes altres pel·lícules… I un es nodreix de tot això. Seria impossible seguir fent el mateix disc deu anys seguits. Entenc que hi hagi gent que ho segueixi fent, però no per a nosaltres.
Amb què us heu nodrit?
Hem escoltat molta música llatina, R&B, hip-hop… I tot això ho hem passat pel nostre filtre. Així va sortir Campeones del Mundo, i crec que Ultraligero és una evolució natural. A més estem molt contents amb què fem, vam començar fent punk, i crec que no hi ha res més punk que fer el que et ve de gust.
Seguirà evolucionant el grup?
Et mentiria si et digués que sé què ens vindrà de gust d’aquí a dos mesos. El que no canviarà serà aquesta mirada oberta. Crec que la porta que hem obert és per no quedar-nos a cap punt concret.
Les lletres i el to de les cançons també ha canviat. Això va lligat a l’estil o a l’edat?
Tot el que hem canviat ha fet que tot el que fem canviï. Però ens seguim sentint molt identificat amb les nostres cançons antigues, perquè allò també érem nosaltres. A vegades sembla que una banda hagi de seguir fent el mateix per sempre, però per què una banda no pot ser prescriptor del seu públic i fer descobrir coses noves?
Com encaixen els temes dels altres àlbums en els directes?
Doncs encaixen de la hostia! Seguim fent un directe pelat i dur, i crec que el directe per a nosaltres és molt important quan fem les cançons. Seguim repassant cançons dels primers àlbums als directes i mai he estat tan content de com sonem!
Com ha sigut treballar fent col·laboracions?
Està clar que quan treballes amb algú cadascú aporta el seu punt de vista. Hem après moltíssim amb les col·laboracions. Per exemple, amb Dellafuente no ens coneixíem i ens vam tancar en un estudi un dilluns i el divendres va sortir una cançó nova. Les formes de treballar són molt diferents, però al contrari del que es podria pensar, tenim molt més a veure amb Dellafuente que no amb altres grups considerats indies.
