MARIA SALUT RENOM LLONCH

La Terra és la seva enemiga

[Per Maria Salut Renom Llonch, professora de secundària i batxillerat]

Segurament coneixeu el Missatge del Gran Cabdill Seattle al president dels Estats Units d’Amèrica escrit l’any 1855. M’ha agradat des de sempre, però mai l’havia treballat amb els alumnes. Avui ho he fet, i el resultat m’ha encantat.

He arribat a classe i he repartit el text per fer-ne la lectura i una comprensió lectora. Com era de preveure, les primeres reaccions dels alumnes no han estat engrescadores, però, “vinga, Salut, endavant, és un text interessant, i encara que d’entrada no els ho sembli, és molt vigent i els agradarà”. Amb aquesta “automotivació” he començat. Com sempre, parles del títol i intentes crear expectatives sobre el contingut del text. El Gran Cabdill de Seattle l’any 1855 diu: “Nosaltres som una part de la Terra” i “No sé per què però la nostra manera de viure és diferent de la vostra”. Pels blancs, “La Terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga”.I de sobte: silenci, cares expectants i la seva mirada que diu: “Seguim?”

Aquest instant és màgic, fugaç, gairebé imperceptible per un observador extern, però el professor sent que l’ha encertat: percep la curiositat dels alumnes i augura un bon resultat.

He començat a llegir el text i els he recomanat que anessin subratllant allò que els sobtava, que els agradava, que els sorprenia. “Jo tinc els llibres tots subratllats”, els comento. I a mida que anava llegint, a poc a poc, i fent èmfasi en allò que el Gran Cabdill volia transmetre, anaven subratllant. Perfecte!

Quan l’hem acabat, s’ha fet un silenci absolut. A continuació, els he demanat que comentessin entre ells què els havia sobtat i què en pensaven. Era evident que s’hi han identificat de ple: un text de mitjans del segle XIX que vaticina el que està passant actualment al nostre planeta. Potser fins i tot s’han sorprès perquè resulta que el Gran Cabdill diu que “nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó que l’home pertany a la Terra”, i tanmateix, accedeixen a vendre les terres a canvi d’una reserva per poder seguir vivint de la seva manera (malgrat que també anuncien els perills que això pot provocar). Els aconsellen, però, “que tinguin cura de la terra, com ells n’han tingut, i que conservin el record i l’ànima d’aquesta terra tal com us la lliurem”.

Mentre intercanviaven opinions, he preparat l’ordinador per projectar el discurs que Greta Thunberg va realitzar a les xerrades TED. Quan ha començat la visualització, s’ha tornat a crear aquell clima tan especial a l’aula. Silenci, canvis de lloc… tot per poder estar el màxim d’atents.

Quan ha acabat, una altra vegada el silenci reflexiu. Una noia del segle XXI, gairebé de la seva edat, que s’ha plantat davant el parlament i reivindica que els polítics deixin de fer demagògia i actuïn per aconseguir que el planeta no es malmeti més.

No sé com expressar-vos la satisfacció que he sentit avui amb aquests alumnes. La classe ha acabat, però hauria pogut continuar. Sí que s’han compromès, però, a reflexionar i escriure 10 accions que poden canviar en el seu dia a dia per adherir-se a la reivindicació coherent, real i activa de la Greta i altres. Em donaran el text el pròxim dia.

No sé què escriuran ni què se’ls acudirà, però, més enllà del que exactament aprèn o interpreta l’alumnat, més enllà de la repercussió concreta que tindrà aquell coneixement en el seu dia a dia, sento que aquests moments en què es motiven i connecten aprenentatge i emoció són la màgia de la nostra feina.

I, per descomptat, pel que fa al missatge del Cabdill i la Greta, benvinguda la consciència. Benvinguda la reidentificació amb la Terra.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top