Encarna Milán va perdre la seva germana, l’Ana María, la nit del 28 de febrer del 2007. La seva germana va ser assassinada a la sabateria Acín. Durant dotze anys, la família no va tenir cap resposta sobre el crim. Ni tan sols un indici, una petita prova per trobar una explicació a la seva mort brutal a la rebotiga on l’Ana Mari havia treballat tota la vida. El passat 5 de juny, els Mossos van detenir el presumpte autor dels fets, Francisco O., que després va quedar en llibertat amb càrrecs. Ara demana a la jutgessa del cas que reconsideri la decisió.
Com ha rebut la llibertat provisional per al presumpte autor del crim?
Amb molta indignació. La família ho estem vivint amb por perquè sap qui som. Tanta sensibilitat que hi ha ara amb la violència contra les dones i passa això… No és normal que l’hagin deixat al carrer, és un potencial assassí i en casos menors s’ha aplicat la presó provisional. Volem l’empresonament immediat sense fiança, perquè una justícia lenta no és justícia.
Deu ser més complicat després de 12 anys d’espera.
És una vergonya que no s’hagi investigat suficientment. Crec que en el seu moment es podria haver fet més. Si ara estem malament, imagina’t aleshores. La meva mare ha mort aquest any i ho ha fet sense saber qui és l’assassí. Abans no sabíem qui era però ara el teníem rondant i potser me l’he creuat alguna vegada.
A banda dels indicis, per què creu que hauria de ser a presó?
És un perill no per a mi, ni per a la meva família, ho és per a la resta de la societat. Si hi ha tants indicis, és un perill deixar-lo lliure. Si ho va fer una vegada, ho podria fer dues, tres, les que siguin. De fet, presumptament ho ha fet un cop, no sabem si hi ha res més. Qui sap si ha seguit fent el mateix
Sap qui és el lampista investigat?
Sé qui és. Al barri tothom s’ha quedat de pedra pel fet que fos ell, un lampista que anava a fer les reparacions a les botigues i a les cases, per a particulars.
L’acusació creu que podria aprofitar per apropar-se als testimonis.
I a nosaltres, també es pot apropar a la família. Ara sempre tenim precaució, anem mirant a totes bandes… perquè no tenim cap mena de protecció. I així estem: tremolant.
La germana d’Ana María Milán, entrevistada pel D.S. / VICTÒRIA ROVIRA
En quin moment s’assabenta de la detenció de Francisco O.?
Ens n’assabentem de casualitat. Els jutjats em van avisar tard que sortiria una nota de premsa i jo ja ho havia vist abans pels mitjans. Com pot ser això? No és que ho tingui present avui, ho tinc present cada dia. Cada dia. No puc passar per davant d’on era la botiga, no ho he tornat a fer mai.
Ha de tancar un capítol.
S’ha de fer justícia i sobretot trobar una resposta de per què hi ha gent així… A banda, sempre queda la impotència de saber si es podria haver evitat, de si ho havia fet abans o ho va fer després…
Sempre van pensar en un robatori amb violència i no una agressió sexual, com apunten ara els indicis?
Veient el que va passar, vam pensar que era un boig que anava drogat i que volia diners. Però després sempre pensàvem que era molt estrany matar-la així per diners…
Va sospitar mai de l’exmarit de la seva germana, com s’apuntava a l’inici?
No. Mai ho vaig considerar com una opció. Era impensable i tenien una molt bona relació.
La seva germana li va comentar mai que hagués tingut alguna mala experiència a la botiga?
Mai. A més, el propietari sempre li havia dit a l’Ana María que si algú venia a robar, que obrís la caixa i sortís al carrer corrent. En aquest cas va ser diferent, va ser una persona coneguda… sabia on tenia la bossa, les sabates, sabia com era el magatzem. Per això suposo que ella no va sospitar d’ell i es va sorprendre.
Hi ha unitat de tota la família al voltant del cas?
Tots estem molt units i volem arribar fins al final. I vull protegir el seu fill, que aleshores tenia 22 anys i que no parla del tema. Es va quedar sol perquè vivia amb la seva mare i no va poder rebre pensió d’orfandat per edat.
