[Per Anna Garcia Garay, poeta]
Qui recorda en Salvador Borés, el dolent interpretat per l’actor Marc Cartes a Laberint d’ombres? Borés i la resta de personatges d’aquesta sèrie-fulletó ens van tenir enganxats al televisor entre els anys 1998 i 2000. Laberint d’ombres va ser una més de les soap opera de producció pròpia amb què Televisió de Catalunya ocupa, any rere any, la franja horària de tarda, juntament amb Secrets de família, Nissaga de poder, La Riera o El cor de la ciutat, entre altres. La seva particularitat, però, és que Laberint d’ombres es va ambientar a Sabadell i la van protagonitzar actors de la nostra ciutat i de poblacions del voltant, com Montse Germán, Jordi Boixaderas, Josep Seguí i David Selvas.
En aquest temps en què la majoria de les converses gira al voltant de les sèries, sempre és un bon exercici mirar enrere i recordar quines van ser les primeres que van cridar la nostra atenció abans que les sèries fossin trending topic, obviant les que ens van acompanyar durant la nostra infantesa (Con ocho basta, La casa de la pradera, Verano azul, El coche fantástico, V, Galáctica, El gran héroe americano, etc.). A finals dels anys vuitanta vaig descobrir –novament de la mà de Tv3– sèries britàniques com Els joves, L’escurçó negre i Hotel Fawlty. En aquella mateixa època, la casualitat va fer que una nit aterrés a La 2 per descobrir la meva primera gran sèrie: Doctor en Alaska. Seguidora incondicional del doctor Joel Fleischman i dels seus veïns del poble de Cicely, Alaska, érem quatre gats llavors els que ens dedicàvem a navegar a les nits i matinades de La 2 a la caça i captura dels seus capítols –la cadena canviava l’horari d’emissió sense previ avís– i gaudir així de les aventures surrealistes d’aquell metge jueu nascut a Nova York destinat al cul del món. Més endavant van arribar El Príncipe de Bel Air, Los vigilantes de la playa, Plats bruts, Nip/Tuck, Estació d’enllaç, Futurama, The Simpsons, el Doctor House, Lost, Mujeres desesperadas, Friends, How I met your mother, Polseres vermelles, Modern family, Merlí, The Big Bang Theory… i així fins a arribar a l’actualitat.
Si ja ens manca temps per seure i llegir els llibres que ens esperen a la tauleta de nit, ens caldria una altra vida per poder veure totes les sèries que ens recomanen diàriament. Si abans havíem d’esperar religiosament setmana rere setmana que arribés el dia d’emissió del següent capítol, ara les tenim totes a l’abast d’un sol clic i en podem organitzar maratons tot sobrevivint a còpia de crispetes. Plataformes com Netflix, HBO, o Amazon Prime ens bombardegen amb sèries noves de producció pròpia i que provoquen veritables fenòmens mediàtics com Juego de tronos, per exemple. Black mirror, The walking dead, The wire, The IT crowd, Los Soprano, Mad men, The good wife, Narcos, Stranger Things. Les sèries dominen les nostres vides fins al punt que tothom que vulgui socialitzar-se mínimament avui dia ha hagut d’haver sentit parlar dels títols esmentats en aquest article. Com si es tractés de Hollywood, hi ha actors i actrius que salten a la fama o s’enfonsen en el més absolut anonimat en funció de l’èxit de la sèrie en la qual participen.
Teatre, novel·les, pel·lícules, sèries, videojocs. Els formats van canviant i en van apareixent de nous amb el pas del temps. Aquesta necessitat que té l’ésser humà de voler viure altres vides sempre ens porta a consumir ficció des de la seguretat i la comoditat del sofà o el llit. O, ara gràcies a smartphones i tauletes, endollats des de qualsevol banda.
