La sala petita del Palau de la Música Catalana acollirà aquest vespre (19.30 h) el concert de presentació dels cinc CDs que formen Juli Garreta. Les sardanes per a cobla, que comptarà amb la participació de la Cobla de Cambra de Catalunya, el pianista Albert Guinovart i la soprano Marta Valero. El dirigirà el sabadellenc Bernat Castillejo, que ja ha participat en l’enregistrament dels discs.
Castillejo dirigirà una cobla amb dotze instruments, perquè Juli Garreta escrivia per a dos trombons. El concert comptarà amb la presència d’Albert Guinovart al piano i la interpretació de la soprano Marta Valero.
Es tracta d’una completa recopilació de l’obra de Garreta en cinc CDs i que han estat enregistrats per ordre cronològic. Un treball que s’ha fet a l’Auditori Pau Casals del Vendrell i que ha durat cinc anys. Aquesta tasca, ha estat coordinada i produïda pels sabadellencs Josep Maria Serracant i Jesús Ventura, sota la direcció de Bernat Castillejo. Pels enregistraments s’ha comptat amb un elenc de músics provinents de diverses cobles i d’altres àmbits del món musical. En total hi han participat una setantena d’instrumentistes. Una formació creada expressament per fer enregistrar sardanes i peces musicals d’autors preminents del món sardanista, i que en moltes ocasions han restat inèdites. Aquestes obres, la formació musical, les interpreta seguint fidelment les partitures originals.
Un compositor gran envoltat de llegenda
Bernat Castillejo considera que aquest concert mostrarà la grandesa del compositor. “És un personatge mític, i com diu molt bé Anna Costal als llibrets dels CDS, va interessar més la llegenda del personatge que la seva música. Ara això ha canviat a millor i valorem més la seva música”. Garreta va ser un compositor envoltat d’una certa llegenda, que segons Bernat Castillejo, va poder emboirar l’autèntic valor de la seva obra durant un temps.
Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12-3-del 1875- 2-12-de 1925) és considerat un dels compositors sardanistes més destacants. La seva aportació al gènere va ser, proporcionar valors musicals a nivell d’obra simfònica a la sardana, no comparable amb cap altres autor de sardanes.
