5 de juliol del 1960. Fa menys de quatre mesos que Josep Maria Marcet i Coll ha estat destituït com a alcalde de Sabadell. Jacques Juillet, cònsol de França a Barcelona, envia una carta a l’ambaixador francès a Madrid, Roland de Margerie. París vol concedir la Legió d’Honor a Marcet –la més important de les condecoracions del país veí– però Juillet, que va recomanar la distinció en un primer moment, demana cautela.
“Crec que és el meu deure mantenir la proposició en qüestió [fer cavaller a Marcet], ja que l’interessat ha estat sempre i ha continuat sent un fervent amic del nostre país. Tot i això, com vaig suggerir a l’ambaixada a principis del mes de maig, sembla delicat condecorar-lo actualment. Hi ha el risc que les autoritats locals interpretin el nostre gest com una recompensa a un opositor”.
A què es va deure aquest canvi de parer? Com podia ser que un franquista convençut com Josep Maria Marcet fos percebut com un enemic del règim? El Diari de Sabadell ha tingut accés a la carta informe que Juillet va enviar a Madrid exposant els seus dubtes, i que l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta, professor del departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, ha rescatat dels Arxius Diplomàtics de Nantes.
A la missiva, el diplomàtic gal lloa la figura de Marcet –a qui defineix com un “gran industrial català” i “alcalde de Sabadell durant més de vint anys”–, alhora que tracta d’explicar a l’ambaixador els motius que, segons les seves fonts (els seus “interlocutors”, diu), haurien motivat la destitució del batlle.
La “imprudència” de Marcet
Segons el cònsol Juillet, la caiguda en desgràcia de l’alcalde s’hauria precipitat per la “imprudència” de Marcet a l’hora de fer unes declaracions “més aviat insòlites” i “molt poc afalagadores per al règim” durant un viatge als Estats Units. Es tractaria, pel que sembla, de les opinions recollides pel New York Times en un article del 1958 titulat Madrid posa dificultats a la indústria tèxtil catalana, i que el Diari de Sabadell va publicar en exclusiva el passat 30 de maig. En elles, Marcet criticava la política econòmica franquista i “la burocràcia de Madrid”.
Un altre motiu pel qual el batlle s’hauria guanyat l’antipatia del règim seria, segons el diplomàtic, el fet que “l’alcalde de Sabadell hauria escrit al Caudillo, el desembre passat, per litigar amb coratge la causa de dos catalans, comunistes notoris durant la Guerra Civil, després penedits i perdonats, que serien actualment víctimes d’un empresonament arbitrari”.
“Segons la versió més estesa”, puntualitza, però, el cònsol, “el motiu de l’acomiadament del Senyor Marcet hauria estat el gran èxit de la seva gestió en els afers municipals” i “la seva lluita dirigida contra certes velles famílies de la regió, que controlaven uns monopolis en matèria de transport i de venda de productes alimentaris a la ciutat de Sabadell”.
Segons Juillet, Marcet s’hauria guanyat enemics “per la seva reputació d’home de caràcter” i per haver-se significat amb “unes idees liberals que l’han fet passar a ulls d’alguns com un simpatitzant de l’oposició al règim”. En opinió del diplomàtic, els èxits de l’alcalde en l’àmbit polític l’haurien portat a parlar amb massa “vehemència” en públic, per a malestar dels capitosts franquistes.
“Si els membres de la seva família no dissimulen pas les seves preferències per una democràcia, també és cert que el mateix Marcet, sense ser un catalanista virulent, no està menys convençut –i ell ho diu francament– que Madrid ‘hauria de repensar el problema català’”, conclou Juillet.
Marcet i França
El vincle de Josep Maria Marcet amb el país veí venia de lluny. Durant la Segona Guerra Mundial, molts francesos havien passat per Sabadell fugint de l’ocupació alemanya i, segons explicava l’alcalde a les seves memòries, ell els havia ajudat. Fins i tot sabent que s’unirien a la resistència. “Personalmente me ocupé de ellos en colaboración con una agencia consular francesa clandestina que tenía domicilio en la calle Muntaner de Barcelona. Los ayudamos todo lo posible, con dinero y vestuario, para que pudieran seguir viaje a las posesiones francesas en África del Norte, meta de cuantos franceses abandonaban la patria para incorporarse al ejército de liberación”, relata Marcet al llibre Mi ciudad y yo.
La Legió d’Honor, en cas d’haver-la rebut, no hauria estat la primera distinció rebuda per Marcet per part de París. Com a primer vicepresident de la RACE, el Reial Aero Club de España, Marcet va rebre l’any 1954 a París el diploma “Paul Tissandier” –”con el voto en contra de las delegaciones rusa y yugoslava”, explicava a les seves memòries–, atorgat per la Federació Aeronàutica Internacional. Un premi molt menor al nomenament com a cavaller, però que Marcet recordava amb orgull.
