[Per Josep Mercadé, periodista]
El retorn del PSC al capdavant del govern municipal està generant tota mena de gesticulacions per part de la resta de grups del consistori. Les reaccions són diverses, en funció d’estratègies locals, nacionals i estatals. Aquesta situació es va posar de manifest a la primera sessió plenària del mandat després de la constitució. A banda del funcionament de la vida municipal, en aquest ple també es van aprovar les retribucions dels càrrecs electes.
Davant la manca d’altres continguts polítics (tot just ha passat un mes des de les eleccions municipals), la pujada del sou de l’alcaldessa i posar als portaveus dels grups de l’oposició la mateixa retribució dels regidors del govern han estat motiu de polèmica. No podia ser de cap altra manera. Els polítics saben més bé que ningú que els sous dels càrrecs electes són una arma llancívola que pot donar certs rèdits entre la ciutadania. Ara ha passat amb Marta Farrés; i fa quatre anys, amb els caps de llista del govern quadripartit. L’any 2015 també es van posar un bon sou pel fet de ser representants de cadascuna de les forces que van pactar per garantir la majoria absoluta del nou govern.
Aquesta vegada, però, la novetat ha estat aquesta equiparació de retribucions entre portaveus d’oposició i regidors de govern. Un fet diferent que també ha estat motiu d’interpretacions diverses. Curiosament, tant de l’esquerra com de la dreta. La Crida ho considera com una forma de comprar l’oposició. El missatge és ben clar. Es tracta d’aprofitar que la iniciativa ha vingut del PSC, protagonista del cas Mercuri, per atacar el nou govern per allà on més cou.
Ens trobem, doncs, en l’atzucac dels gestos i les desconfiances que, de forma molt trista, està marcant la vida política de la ciutat d’aquests últims anys. Qui s’ha desmarcat de la tendència ha estat Lourdes Ciuró de Junts per Sabadell. El seu suport va fer possible que la proposta del govern PSC-Podem pogués tirar endavant.
El millor d’aquesta situació és l’absència d’una majoria absoluta clara. L’actitud de Junts per Sabadell al darrer ple no té per què marcar una tendència. Probablement dependrà d’aquest període de 100 dies que habitualment es dona als governs que entren de nou. És en aquest període quan s’han de marcar les directrius del mandat. En les circumstàncies actuals és més una oportunitat que cap altra cosa. El fet d’estar en minoria obliga el govern a atendre les propostes i opinions de la resta de forces del consistori. Tot i això, com fa pocs dies s’ha vist, no tothom interpreta de la mateixa forma aquesta oportunitat.
