Carles Lorente (1987) coneix l’edifici judicial de Sabadell com el palmell de la seva mà. És president de la Jove Advocacia de Sabadell, càrrec al qual va accedir per la seva trajectòria professional en matèries com el dret animal, familiar i empresarial. És professor a la EUNCET Business School. El passat cap de setmana va participar en el Congrés Jove de l’Advocacia de Catalunya, on va intercanviar unes paraules amb la consellera de Justícia sobre la situació crítica als jutjats de Sabadell.
Com està vivint la situació dels jutjats de Sabadell?
Estem indignats. La situació de l’edifici és insostenible, els jutjats estan col·lapsats. A 40 graus no es pot defensar bé els interessos dels clients… És impossible treballar així: a la lentitud, s’hi afegeixen les condicions del personal. Per això cal trobar una solució aquest any i, si no és així, l’advocacia es plantarà, com ja han fet jutges i jutgesses.
Una de les crítiques de l’advocacia és que es resol lentament.
Depèn molt del jutjat en qüestió. Alguns ho porten amb més o menys diligència, però d’altres per manca de personal no arriben i s’enquisten, com li ha passat a la instrucció 1 amb el cas Mercuri… No hi ha prou personal per atendre tot el que va entrant.
La crisi és complexa. Quines solucions plantegen?
Apostem per la creació d’un nou edifici, encara que sigui als afores com a Sant Pau de Riu-sec, com ja es va fer a Terrassa o Granollers. Una altra opció seria rehabilitar un edifici en decadència, com Del Llac Center.
Va coincidir amb la consellera Capella a Barcelona fa uns dies. Van parlar dels problemes?
Li vam demanar solucions i la seva resposta va ser tirar pilotes fora i derivar responsabilitats al Ministeri. Capella ens va dir que la seva prioritat són els centres penitenciaris, no els jutjats.
Les decisions polítiques afecten al sistema judicial. En aquest sentit, com valores la irrupció d’opcions ultradretanes? Patiu per fer garantir el sistema judicial?
El fenomen Vox és preocupant per la ciutadania i l’advocacia jove ho comparteix. Estem davant d’una regressió de dret i això és perillós. El dret i la justícia han de buscar representar el que la societat vol, és a dir, les lleis s’han d’adaptar a la realitat social i no al revés, com proposa Vox.
Vox ha estat al judici al Procés.
El judici ha estat un aparador inexplicable per a ells. Des d’allà han propugnat la seva espanyolitat contra els traïdors a la pàtria i això no s’hauria d’haver permès.
Es va fer una transició democràtica en el sistema judicial? El sistema està envellit?
Crec que cada cop tenim més renovació i hi ha més joves. El que hem de millorar és que la justícia sigui més propera: els advocats compartim amb la ciutadania la sensació d’aïllament. De vegades, el jutge pot semblar un robot que fa sentències pel tracte impersonal. Nosaltres ho estem intentant trencar amb Afterwork, unes xerrades a les tardes amb magistrats i advocats.
Un dels possibles motius que es vegi llunyana és la pràctica inexistència del català?
S’utilitza molt poc la llengua i encara és estrany fer un judici en català. És habitual pensar: ‘Per què fer l’escrit en català si el judici es fa en castellà?’. Hem de fer canvis tots en aquest sentit, començant per l’advocacia.
Tens un marcat perfil feminista. Creus que les dones tenen prou ressò en el món judicial?
Els grans noms d’advocacia són homes, però és un món en què hi ha moltes dones. Les dones estan abastament capacitades, però hi ha molt arrelada una masculinitat –home amb corbata i vestit– que fa que perdin visibilitat.
