JOSEP GISBERT

Més de cent anys junts

[Per Josep Gisbert, periodista]

Aquest  1 de juliol ha fet cent quinze anys que, el 1904, la Creu Alta va passar a formar part de Sabadell. La dada, vista des de la perspectiva d’ara, no passa de ser una efemèride sense gaire transcendència, perquè el cert és que avui a ningú no se li acudeix pensar que la Creu Alta i Sabadell no són el mateix. Ningú no posa en dubte que la Creu Alta és Sabadell i que un dels barris més importants de Sabadell és la Creu Alta. Però fa una mica més d’un segle la realitat era ben diferent.

L’existència era, de fet, tan diversa, que fins aleshores la Creu Alta –des d’abans de les primeres construccions que es van fer cap allà la segona meitat del segle XVIII– pertanyia a Terrassa. En aquells temps el límit del terme municipal de Terrassa havia arribat primer fins on hi ha ara la plaça de l’Àngel i després fins a l’alçada de la confluència de l’actual plaça Marcet amb la ronda Zamenhof. Per això la incorporació de la Creu Alta –la parròquia de Jonqueres, juntament amb les de Can Puiggener, Ca n’Oriach i Sant Julià d’Altura, entre d’altres terres– va representar una expansió molt notable per a Sabadell. I no només des del punt de vista estrictament geogràfic. També des de la vessant econòmica, perquè significava posar fi al litigi sobre els impostos que durant cent cinquanta anys l’havia enfrontat amb les autoritats de Terrassa a causa de la competència per la gran diferència entre les taxes que els ciutadans havien de pagar a una i altra banda dels termes municipals i els problemes de contraban que aquesta situació originava. I fins i tot des de l’òptica de l’orgull i l’amor propi, perquè volia dir deixar de tenir el principal rival i competidor de tota la vida pràcticament al menjador de casa.

El conflicte, que va provocar inclús un mort, no es va resoldre, tanmateix, ni arran de les protestes de la població afectada ni de les demandes dels ajuntaments implicats, sinó fins que els interessos merament polítics i partidistes no en van resultar directament perjudicats, i a sobre es va fer sense comptar amb el parer d’aquells. Per a simplificar: al diputat conservador de Terrassa a les Corts espanyoles, Alfons Sala Argemí, li feien nosa per sortir escollit, els vots majoritàriament republicans que emetien els habitants de la Creu Alta que, alhora, eren els que li feien falta al diputat republicà federal de Sabadell, Francesc Pi Arsuaga, per ser elegit. I així va ser com l’un i l’altre van sotmetre el canvi de límits dels termes municipals –que a la pràctica suposava la desaparició del que aleshores era el municipi de Sant Pere de Terrassa– a aquelles Corts espanyoles, en una iniciativa que va rebre llum verda el 30 de juny del 1904 i que va entrar en vigor l’endemà, l’1 de juliol.

De llavors ençà la Creu Alta i Sabadell han forjat una unitat tan indissociable que, fins i tot, en alguns casos la Creu Alta s’ha convertit en representant del conjunt de Sabadell. L’exemple més paradigmàtic potser és el del futbol: el camp del Centre d’Esports Sabadell ha portat sempre el nom de la Creu Alta des que s’hi va instal·lar el primer terreny de joc i avui encara el manté malgrat que l’estadi ja fa anys que és físicament en un altre indret de la ciutat. I això per no parlar de serveis de primer ordre per a tot Sabadell i més enllà que estan ubicats a la Creu Alta, com ara l’hospital del Parc Taulí, el centre comercial d’El Corte Inglés o la fàbrica cultural de creació de les arts en viu de L’Estruch.

A pesar d’aquest relleu innegable, però, entre els habitants del barri hi ha estès el sentiment que els successius ajuntaments de Sabadell no han fet mai gaire cas a la Creu Alta i l’han deixada sempre una mica de banda. Tot i així, el balanç de la història compartida d’aquests cent quinze anys és un balanç d’èxit, que les dues parts donen per bo.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top