L’arribada de l’home a la Lluna, de la qual aquest cap de setmana se celebra el cinquantè aniversari, ha estat probablement una de les més grans proeses de la humanitat. L’aterratge al nostre satèl·lit de l’Apollo XI i la seva tripulació –Armstrong, Aldrin i Collins– va ser el resultat dels esforços de milers de persones d’arreu del món. Homes i dones, professionals i aficionats, que van compartir els seus coneixements, temps i esforços a la conquesta espacial. També Sabadell, en una petitíssima proporció, va aportar el seu granet de sorra.
Corria l’any 1969. L’Agrupació Astronòmica de Sabadell acabava de fer nou anys de vida i un grup d’entusiastes socis començava a col·laborar amb diferents institucions de dins i fora de l’estat. Es tractava de compartir informació i dades recollides durant les observacions que es feien des de l’entitat. “En aquella època tots erem amateurs… I bastant joves!”, recorda Josep Maria Oliver, un dels fundadors de l’Astronòmica l’any 1960 i president de la mateixa entre el 1979 i el 2006, “llavors ja fèiem moltes col·laboracions internacionals. Vam fer campanyes molt serioses d’estudi de la morfologia dels planetes i de l’evolució de les seves atmosferes que van tenir molt d’interés i èxit”.
Als anys seixanta van posar-se en marxa als Estats Units diversos programes de vigilància lunar que comptaven amb col·laboradors professionals i amateurs d’arreu del planeta. L’operació Moon Blink (1964), la xarxa Argus-Astronet (1965) o el pr0grama de l’Association of Lunar and Planetary Observers (1966), n’eren alguns exemples. Quan el març del 1969 va engegar la xarxa LION (Lunar International Observers Network), especialment pensada per col·laborar amb les missions de Apollo que havien d’apropar-se al satèl·lit, diversos membres de l’Astronòmica no ho van dubtar i van decidir col·laborar-hi. Els objectius d’aquesta Xarxa Internacional d’Observadors Lunars eren, principalment, dos: detectar possibles fenòmens lunars transitoris (TLP, per les seves sigles en anglès) i intentar explicar-ne l’origen.
Els TLP i Sabadell
De l’anglès transient lunar phenomenon, els TLP són resplendors o enfosquiments temporals que es localitzen en alguna part de la lluna. Tot i que encara avui no està clar l’origen d’aquests fenòmens, el 1969 eren encara més desconeguts; tot i que s’havien observat des del 1540. Podien ser erupcions volcàniques, emissions de gasos, o fluorescències. Entre les tasques que la NASA havia encarregat als tres astronautes hi havia la d’esbrinar el motiu d’aquestes anomalies i contrastar el que veien amb els observadors a la Terra. I aquí és on entra l’Astronòmica de Sabadell: participant en els avistaments, juntament amb observatoris de vint països més.
“L’important en aquella època (i ara també) era fer treballs en comunitat, no individualment. Es tractava de reunir el màxim possible d’observacions d’un mateix fenòmen, coordinar-ho i treure una conclusió fent una mitjana”, explica Josep Maria Oliver, que va participar amb 18 persones més i en les 37 hores d’observacions fetes per l’Apolo XI, reportant directament amb el Smithsonian Institut, encarregat per la NASA de l’estudi dels TLP. “Ens enviàvem telegrames contínuament, i com que eren molt cars, els americans ens van donar una targeta per pagar-los”, explica Oliver. Dels 83 informes sobre TLPs que es van enviar a la NASA durant la missió de l’Apollo XI, un va arribar de Sabadell, observat pel mateix Josep Maria Oliver al cràter Aristarc el 19 de juliol del 1969.
Fotografia de la Terra feta des de l’Apollo XI / NASA (CEDIDA)
Fins a 41 observadors d’arreu del món van veure el TLP a Aristarc aquell dia. La base de la NASA a Houston, avisada d’aquests avistaments, va enviar un missatge per ràdio a l’astronauta Michael Collins, que seguia dins la nau mentre Buzz Aldrin i Neil Armstrong trepitjaven per primer cop la lluna: “Tenim una observació que pots fer si tens temps allà dalt. Hi ha hagut alguns fenòmens lunars transitoris al voltant d’Aristarc”. Collins va respondre: “Ei, Houston, ara estic mirant cap al nord, cap a Aristarc, i hi ha una zona molt més il·luminada que la zona circumdant. Sembla que té una lleugera fluorescència”.
El projecte LION va ser un èxit a mitges: no va ser suficient per confirmar que el fenomen vist des de la Terra, era el mateix que va apreciar Collins; però va servir per demostrar la utilitat d’una xarxa internacional d’observadors. Va ser també l’únic contacte sabadellenc amb la missió de l’Apollo XI, en la qual va deixar, tot i que molt petita, una certa empremta. L’Astronòmica de Sabadell va participar en dues missions lunars més: una anterior al juliol del 69, la de l’Apollo X –1 observació–, i una posterior, la de l’Apollo XII –4 observacions–. Les seves contribucions van quedar registrades als documents interns de la NASA i encara es poden consultar per Internet. Van ser uns anys de gran activitat per a l’Agrupació, amb fins a 4.800 assistents a les conferències del 1969. L’Astronòmica no havia arribat encara a la dècada de vida, i ja s’estava fent un lloc entre les entitats amateurs de l’àmbit.
