JOSEP MERCADÉ

Encara hi som a temps?

[Per Josep Mercadé, periodista]

Les onades de calor que aquest estiu sovintegen més que mai estan contribuint a incrementar la sensibilitat sobre el canvi climàtic. A hores d’ara ja es parla d’evidència tot i que fins fa relativament poc era un fet qüestionat. Encara hi ha alguns governants que no s’ho creuen i que posen traves a les accions encaminades a frenar aquest canvi.

Fa pocs dies ens deien que el 2050 Barcelona serà com Alacant pel que fa al clima. Per tant Sabadell podria ser com Elx. El mateix estudi deia que Madrid seria com Marràqueix, i així aniríem resseguint la resta del territori. Aquestes són previsions que, dites d’aquesta forma, ens fan entrar en un profund pessimisme que dificulta, a vegades, la reacció davant d’aquestes situacions adverses.

La pregunta és òbvia: quin llegat estem disposats a deixar a les nostres filles, fills i nets? Si bé estem parlant d’un fenomen global hem d’admetre que l’actitud personal també és vital per fer front a aquesta situació. Sense voler imitar el Capità Enciam, que fa unes dècades animava els espectadors de TV3 sobre el reciclatge amb la frase: “Els petits gestos són poderosos”, sí que tots plegats podem fer més del que ens pensem per frenar el canvi climàtic.

Ja sabem que la globalització ens imposa unes determinades pautes de conducte sobretot en matèria de consum. Però nosaltres podem no estar-hi d’acord i obligar que siguin les grans corporacions i empreses les que canviïn la seva forma de fer les coses. Que millorin els seus processos productius i que tendeixin cap a l’economia circular amb un major aprofitament dels recursos i les matèries primeres.

Contaminació, generació de residus i canvi climàtic són membres d’una mateixa família que poden malmetre el futur del nostre planeta si no actuem abans. Fa uns mesos, la vicepresidenta de The Natura Conservancy, Lynn Scarlat, escrivia al diari Ara que si s’accelerés la transició a energies més netes, el món podria mantenir l’augment de les temperatures globals per sota dels 1,6 ºC, i complir en essència l’objectiu de l’Acord de París sobre canvi climàtic del 2015.

Arribats a aquest punt proposo un senzill exercici, que consisteix a analitzar cadascuna de les nostres accions domèstiques de caire rutinari per saber si contribuïm o agreugem la situació climàtica. Sembla lògic que, mirant només el que mengem i el que comporta de malbaratament de recursos, especialment pel que fa als embolcalls, ens adonarem que no ho estem fent bé.

Algú pot preguntar: i què hi podem fer? Doncs crec que molt. Simplement cal cercar noves vies que evitin aquest malbaratament energètic que posa en risc el futur de tots plegats.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top