[Per Leo Torrecilla, empresari i economista]
Mentre uns pensen en quina serà la cançó de l’estiu, i altres esperen ansiosament l’arribada de les vacances, podem trobar qui ja comença a sentir com una mena de depressió perquè es se n’adonen que se’ls estan acabant els dies de descans.
Aliens als sentiments de les persones, les borses de valors segueixen penalitzant les cotitzacions dels Bancs, que porten perdut entre el 10% i el 15% del seu valor en l’últim mes. Això posa nerviosos als inversors que no recorden el passat ni analitzen estadísticament l’evolució de les Borses. Agost és en general, un mes dolent. No és dolent perquè es facin públics informes o notícies negatives sinó simplement perquè hi ha menys liquiditat, ja que per molt que la gent ho negui, la majoria es “desconnecta” per aquestes dates. I que consti que encara hi ha mesos pitjors com son desembre o gener. Ara bé, el rei de les pèrdues indiscutiblement és l’octubre.
Aleshores ens trobem en la disjuntiva de si val la pena descansar o no descansar durant el mes d’agost. L’assalariat que no escull el seu horari, té la sort o la desgràcia de no haver de decidir tampoc en aquest sentit, però alguns dels milions d’autònoms del nostre país, podrien escollir no parar ni un dia laborable a l’agost, per fer com passa en el conte de la llebre i la tortuga, on la tortugueta, lenta però segura, acaba amb èxit la carrera, senzillament perquè escull la constància i persevera sense descans.
Tot i que està comprovat que els descansos i les reduccions de les jornades laborals, repercuteixen en una millora de la productivitat laboral, en valors absoluts, com més hores es treballa més rendiment total s’obté. De manera que en el moment de decidir quants dies de descans ens donem, se’ns barregen qüestions com el sentit de la vida i comencem a barrejar els desitjos professionals amb la filosofia o els sentiments religiosos per tal de donar o buscar respostes globals als eterns interrogants de l’home.
Aquí ens pot ajudar una mica les lectures de Victor Frankl o Romano Guardini. És clar que cada decisió que prenem ens marca una direcció, així que un munt de petites decisions, ens pot arribar a portar grans canvis, però això potser que ho deixem per d’aquí uns dies, i ara gaudim una estona de la família i els amics que més estimem.
