Ciutat

Els ‘mecànics’ de la màquina perfecta

Una infermera, realitzant una extracció de sang / ÓSCAR ESPINOSA

Si el cos humà és una màquina perfecta, la sanitat és l’entitat que vetlla perquè funcioni amb normalitat. Els primers encarregats a detectar qualsevol error en el sistema són, indubtablement, els centres d’atenció primària (CAP). Cada ciutat compta amb un o diferents centres que atenen la població i que estan en ple contacte amb les seves necessitats. Concretament, el CAP Nord de Sabadell atén la població de barris com la Roureda, la Planada, Sant Julià o el Torrent del Capellà. En total, el centre pot arribar a rebre més de 300 visites cada dia. Malestar, cures, revisions i prevencions són només algunes de les labors que porten a terme dia rere dia.

Però abans d’aquest caos tan organitzat que suposen les consultes, la jornada en aquest centre sabadellenc comença molt aviat. A les 8 h, desenes de persones esperen el seu torn per fer-se una anàlisi de sang. Alguns més tranquils que altres entren al box per començar el procediment de l’extracció de sang. La capsa de refrigeració on guarden les mostres s’ha de mantenir amb una temperatura aproximada de 25 graus. En cas que la sang no arribés en un estat òptim al laboratori, caldria repetir les extraccions.

/ ÓSCAR ESPINOSA

A la sala d’espera, la Maria aguaita inquieta el seu torn. Està embarassada de més de cinc mesos i toca realitzar un test O’Sullivan. Es tracta d’una prova per saber si la mare pateix diabetis gestacional. Per detectar-ho, cal ingerir 50 grams de glucosa abans de l’extracció de sang. El professional sanitari manté una conversa distesa per tranquil·litzar la pacient. “Em marejo molt, aviso”, diu la Maria. Les infermeres procedeixen a extreure-li la sang amb la pacient ja estirada a la llitera “per si de cas”. “Va, que ja ho tenim”, comenta la infermera en to conciliador quan encara quedava més d’un terç de l’extracció.

Quan acaben les anàlisis, el taulell de recepció ja comença a bullir de gent; un preludi del que s’espera a les consultes. A la 5, una dona acompanyada del seu marit revisa la seva tensió. El metge, que ja la coneix, pregunta per la ferida que es va fer a la cama fa un parell de setmanes. “Donem-li un cop d’ull”, indica. El context a la consulta 13 de Pediatria és totalment diferent. Una mare porta el seu nadó per fer una revisió rutinària. El pesen i mesuren la seva llargada amb els sanglots del nadó de fons. No li agrada tota l’atenció que li estan dedicant. “Com veus, cada consulta és un món”, explica la infermera Cristina Cobo.

/ ÓSCAR ESPINOSA

Atenció personalitzada

Els professionals del CAP han de combinar les consultes amb els serveis d’atenció domiciliària. Es tracta de persones que, pel seu estat de salut, requereixen atenció a casa seva en comptes de desplaçar-se fins al CAP. No hi ha llistes d’esperes ni un nombre màxim de pacients. “Tot aquell que ho necessiti té assistència domiciliària, sense excepcions”, afirma Cobo. Avui és el torn del Manuel, un home que pateix diverses malalties que li causen molta fragilitat.

Els familiars reben la infermera amb les portes obertes i procedeix als tràmits rutinaris. Revisió de la tensió i la medicació, valoració de l’entorn i altres aspectes. Aquest tipus d’assistència s’estén fins a la mort. “Procurem que els pacients tinguin un final de vida digne a casa”, assegura Cobo. Cada infermera compta amb una mitjana de 35 pacients per atendre en domicilis, millorant la seva qualitat de vida. “Dedicar-se a això és difícil, però també molt vocacional. A mi, personalment, m’encanta”, declara la infermera amb orgull.

/ ÓSCAR ESPINOSA

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top