JOSEP MERCADÉ

Política i ‘endolls’

[Per Josep Mercadé, periodista]

La dedicació a la cosa pública no passa pas pels millors moments. Ho podem veure als diferents graons de la política. La forma de fer d’uns quants ha complicat que altres ciutadans acceptin treballar per a la comunitat per por de ser criticats i, fins i tot, perseguits per la justícia si les coses van mal dades. El mateix passa amb els càrrecs tècnics que temen assumir més poder per si els de dalt fan alguna barrabassada que els pugui afectar.

Amb aquest panorama no és estrany que la política en general estigui més desprestigiada que mai. Algú em pot dir: és que s’ho han guanyat a pols! És cert, sí. Però també que entre tots plegats contribuïm a fer de les responsabilitats públiques el que no hauria de ser. El pas per la política està associat a la recerca d’un modus vivendi deixant aparcat el concepte idealista de servir a la comunitat que els ha elegit. Els culpables d’aquesta imatge no és la ciutadania, sinó del mateix comportament que tenen alguns polítics que per vèncer l’adversari posen un ventilador al costat d’una tifa per esquitxar a tothom.

El cas del nomenament de parella de la regidora de Podem, Marta Morell, com el seu assessor està generant una forta polèmica. Tot i que la Comissió d’Ètica Pública de l’Ajuntament ha considerat que és compatible amb la seva relació sentimental, el fet és que per bona part del consistori és un nomenament interessat i que, per tant, tindrà la categoria d’endollat. En aquest cas, i en molts d’altres, el currículum i la vàlua personal passen a segon terme. El que més importa és si la persona pública, en aquest cas la seva parella i regidora, ha intervingut en el seu nomenament.

El marcatge que l’oposició està fent al feble govern municipal és legítim i necessari, és clar. Però anar pregonant lliçons d’ètica a tort i a dret resulta especialment delicat en un moment en què el desprestigi cap a la dedicació a la cosa pública és molt gran. Els que fa anys seguim la política municipal d’aquesta ciutat les hem vist de tots colors. El que més ha transcendit és el cas de l’alcalde Manuel Bustos (és lògic, hi ha intervingut la justícia). Però en matèria d’ètica a l’hora de fer nomenaments de persones afins m’atreviria a dir que gairebé ningú pot donar lliçons a ningú.

Naturalment, això no ha de servir per justificar-ho tot. Però sí per demanar coherència i posar en el punt de mira el treball per la comunitat. Sabadell ho necessita i molt.

Comentaris
To Top