JOSEP MERCADÉ

Aniversari agredolç

[Per Josep Mercadé, periodista]

Proposo un exercici d’imaginació molt ràpid. Som al dia 1 d’octubre del 2017. Els col·legis electorals habilitats per al referèndum han obert amb normalitat (bé, sí, el govern central ha dit que és il·legal i que els resultats no tindran cap validesa). La jornada de votació es desenvolupa amb tranquil·litat i es converteix en una festa.

A les vuit tanquen els col·legis i es fa el recompte. El resultat és aclaparador i favorable a la independència. La gent surt al carrer a celebrar-ho de forma festiva. Mentre que el govern de Madrid insisteix que els resultats no són vàlids, ja que el referèndum és il·legal.

Fins aquí una ficció que hauria pogut ser realitat. No sé com hauria continuat els dies següents. Però segur que el clima seria ben diferent del d’ara. Fins i tot m’atreviria a dir que no hi hauria presos polítics, ni exiliats, ni el judici del Procés. Quanta tensió i patiment ens hauríem estalviat…

Però deixem-nos d’il·lusions i tornem a la realitat. Això no és res més que l’intent de construir des de l’Estat un determinat relat. Es pretén que serveixi d’antídot capaç de curar per la força una gent que pateix una mena d’infecció contagiosa que es diu sobiranisme.

La llàstima és que aquest relat conté una sèrie d’elements manllevats d’altres situacions que no tenen res a veure amb el que passa aquí. Les detencions de la setmana passada van propiciar la multitudinària manifestació de dissabte a Sabadell. Les imatges recorden a les del País Basc reclamant l’acostament dels presos d’ETA.

Però aquest relat aquí no toca. La situació és molt diferent. La violència no ha estat mai present durant aquest llarguíssim període reclamant l’exercici del dret a l’autodeterminació. La paraula terrorisme ha sortit de la boca del poder judicial. Fins ara ens han parlat d’indicis, de possibilitats. No sabem gaire cosa més. Només que s’està vestint un relat que està arrelant fora de Catalunya. Aquí, però, de moment, el sector sobiranista es manté ferm amb el caire pacífic de les mobilitzacions.

Però com en tot hi ha un risc. S’intenta apostar per la por i per la reacció de l’independentisme per afavorir un canvi en la forma d’actuar. Durant els propers dies veurem si pesa més la por o les ganes de reaccionar de forma més contundent davant l’actuació d’un aparell judicial implacable a l’hora d’aplicar les lleis.

En el cas de Sabadell, on tenim en aquests moments el 25% dels presos polítics de Catalunya, ja es va veure una clara mostra d’indignació amb la nombrosa manifestació de dissabte a la tarda. Fins on s’està disposat a arribar?

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top