La matinada del 23 de setembre, a l’Anna B. li va canviar la vida. Un grup de la Guàrdia Civil va entrar a casa seva i es va endur la seva parella, Xavier Duch, considerat un dels caps d’un grup independentista que planejava accions violentes. Asseguda en un bar de la plaça d’Anselm Clavé, un conegut li pregunta: “Com està el Xavi? Saps si està bé?”. Ella respon com pot.
A la seva parella se l’acusa de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Quina constància té del que se l’acusa?
De ser cert, hauria estat conscient de tot. Hauria vist coses estranyes a casa, el Xavi diferent… Res d’això ha passat. És tot una gran mentida. S’han acollit a aquestes acusacions per poder-ho portar directament a l’Audiència Nacional.
Aleshores, com podria explicar la seva detenció?
Qualsevol podria estar acusat de terrorisme. Els empresonats estan triats a la babalà.
No s’ho esperava, doncs.
El que ens ha passat és impensable i inimaginable. A vegades et venen imatges que te les vols treure del cap, com un accident de trànsit… en aquest cas no es podia preveure que entressin a casa un grup de policies. Tot això ha trencat els meus projectes de futur i totes les il·lusions amb el Xavi.
Anna B., parella de Xavier Duch / D.S.
Vostè va viure en primera persona l’escorcoll i la detenció del Xavier. Com ho recorda ara?
Totes les famílies vam viure un horror particular però, en el nostre cas, va ser més suau, per dir-ho d’alguna manera. No ens van amenaçar ni se’ns va apuntar amb un làser. Durant l’escorcoll no em vaig poder moure del menjador i els meus fills ho van veure tot… no és una experiència per la qual hauria de passar cap nen.
Entenc que els hi ha hagut d’explicar tot.
Els nens no són burros, són petits però no ho són. La Guàrdia Civil els va tractar com a tal. Un agent els va dir: “Teniu por? No us espanteu. Sabeu per què anem tapats? Perquè som molt lletjos”. No calia enganyar-los.
Ha pogut parlar amb el Xavier des del 23-S?
No, perquè no en soc familiar directe. Som parella, però no estem casats i aleshores no podem parlar… s’han de fer tràmits però no hi ha manera de fer-li arribar les meves dades. A tot li posen pegues perquè volen acabar amb la nostra paciència.
Tornant a les acusacions. Per què la seva parella –sempre presumptament– utilitzava missatges en clau i telèfons no detectables?
Jo no en tinc constància. Dit això, és una pràctica habitual entre els CDR. Quan es convoca un acte es diu “d’anar a buscar bolets”. És una pràctica de seguretat que utilitzen empreses i particulars.
A l’àmbit municipal, el Govern ha realitzat algun tipus de gest?
L’alcaldessa va trigar cinc dies a dir alguna cosa al respecte dels empresonaments. El Govern no s’ha ofert a les famílies per donar-nos cap cop de mà.
En aquest ple al que fa referència, la Crida advertia que hi ha el risc que s’estableixin “presos de primera i de segona”. Hi coincideix?
Són presos polítics, com la resta, i crec que la societat catalana ho té clar. La raó per la qual estan empresonats és perquè són independentistes.
Com la majoria d’empresonats, el Xavi ajuda a mantenir la seva família. Com s’ho faran a partir d’ara?
És molt difícil de gestionar, però ho compensa una resposta ciutadana brutal: la gent està afectada i té ganes d’ajudar. A Madrid també hem rebut suport per les despeses, els viatges i l’allotjament per acostar-nos fins a Soto del Real.
