David Budria (1981) és un dels nou detinguts de l’operació contra els CDR del passat 23 de setembre. Només ell i la seva parella, la Clara, ho poden explicar amb les seves pròpies paraules. Van ser els únics que van quedar en llibertat després de la intervenció policial. Encara que són al carrer, arrosseguen una acusació de formar part d’un entramat terrorista i viuen amb la por d’acabar a la presó.
Com es troba?
Tranquil, però inquiet. Tranquil perquè estic fora, però mantenim el neguit d’haver d’anar a declarar. No pots fer la vida que feies abans perquè tens el cap a Madrid i en els familiars dels presos.
Els coneixia? Mantenia alguna relació amb la resta de detinguts?
Amb alguns ens coneixem perquè participem en els moviments i en els teixits associatius de la ciutat. És lògic.
Com entén el fet que vostè i la seva parella estiguin lliures i la resta a la presó?
Jo també m’ho he preguntat: Per què a les sis del matí ens encanonen i ens emmanillen a casa i a les sis de la tarda ens deixen en llibertat? Entenem que és un muntatge polític, com altres casos en què han arruïnat la vida amb una presó preventiva.
Els empresonats a Madrid són o no són presos polítics?
Són presos polítics, a la mateixa alçada que la resta.
JxCat i ERC no s’hi acaben de referir com a tal. Haurien de fer un gest?
Ells sabran per què ho fan. Estem en eleccions i tots som conscients d’això…
Vostè també es troba a la causa d’Els 9 de Lledoners, amb atestat dels Mossos i la Generalitat personada com a acusació. Té fronts oberts amb tothom.
Això no és nou: la Generalitat fa repressió igual que l’Estat. La repressió és una lluita de classes: una classe vol que les altres estiguin calladas y por el redil. I quan surts d’això, clatellot.
No és una qüestió independentista, doncs.
És contra l’independentisme, l’anarquisme, les plataformes anti-desnonaments… qualsevol tipus de dissidència és aplacada ràpidament sigui per l’Estat o per la Generalitat.
Budria, detingut el 23-S, ara està en llibertat provisional / ÓSCAR ESPINOSA
Tornant a la seva pròpia vivència dels fets… com va rebre les acusacions?
Xoca quan et fan lectura dels càrrecs i et diuen que ve de l’Audiència Nacional, però de seguida et ve al cap que som caps de turc, que estem a les portes de l’1-O, d’unes noves eleccions…
No va declarar davant de la Guàrdia Civil. Té intenció de declarar davant del jutge?
Hem d’anar i personar-nos davant del jutge. No hem previst cap altra opció… el meu neguit és com ens citaran a declarar: si ens enviaran una citació judicial o fotran la porta enlaire un altre cop. Espero que no es repeteixi el que vam viure el 23 de setembre.
Quin final preveu per a aquesta causa?
No sé com acabarà. Ara bé, tenim alguns precedents, com el dels Jordis, que s’han passat dos anys a la presó. Jo només espero que s’aclareixi tot i que es vegi que no hi ha res.
Creu que la seva causa tindrà un efecte desmobilitzador dins l’independentisme?
No ho crec. La gent ha vist que això és una jugada i s’hi ha bolcat. El que volen és desmobilitzar-nos i el que farem és al revés: sortir a omplir les places.
