Ciutat

El periodista Plàcid Garcia-Planas tanca el cicle de conferències ‘Aigua i Món’ del 2019

El reporter d’internacional de ‘La Vanguardia’ ha parlat de la vinculació de la ciutat –i l’humanitat– amb l’aigua

Garcia-Planas, en un moment de la conferència / VICTÒRIA ROVIRA

Pot un reporter bregat en mil batalles, de l’Afganistan a Líbia o l’Iraq, parlar d’aigua i Sabadell? El periodista Plàcid Garcia-Planas, nascut a la ciutat, ha demostrat aquest dijous al vespre que sí. Ho ha fet durant la darrera conferència del cicle ‘Aigua i Món’ d’aquest 2019, que ha portat per títol L’aigua: clau en el desenvolupament de Sabadell. La ponència tanca la sèrie de xerrades organitzada per Aigües Sabadell i que enguany ha portat a l’Aula de l’Aigua el conseller Damià Calvet i el meteoròleg Tomàs Molina, entre d’altres.

Garcia-Planas, cap d’Internacional de La Vanguardia i exdirector del Memorial Democràtic, ha fet un repàs de la història de l’aigua a la ciutat, que ha fusionat amb la seva experiència com a reporter de guerra –que no corresponsal, ha precisat– i amb els seus records com a fill de Sabadell. De Kabul, a l’Artèxtil. Del vestit d’una refugiada siriana, a un mosaic de l’antiga Arraona. Tot plegat ha servit al periodista per concloure que “l’aigua és vida” i que “l’aigua està per compartir-la”.

L’aigua, vista localment i globalment

Amb gran lirisme, Plàcid Garcia-Planas ha barrejat històries locals i dels països on ha treballat, recordant sempre la gran vinculació de Sabadell amb l’aigua –”tot i no tenir mar”–, i la relació íntima de l’ésser humà (sigui d’on sigui) amb l’H2O. “Una gota de suor humana, podria haver estat la llàgrima d’un dinosaure”, ha dit, “l’aigua no ha fet més que regenerar-se des del Big Bang“.

En l’àmbit més local, Garcia-Planas ha recordat el valor de l’aigua a la ciutat, precisament, per ser terra de secà. “L’aigua a Sabadell no la veiem, la tenim a sota i amagada al Ripoll“, ha reflexionat, “ha estat sempre un bé escàs”. Per això, ha recordat el reporter, “al segle XIX ja hi havia problemes pel robatori d’aigua de les canonades, o prohibicions d’endur-se l’aigua de les fonts en cubells”.

Amb ulls de reporter de conflictes bèl·lics, el periodista també ha volgut recordar que “quan comença una guerra, el primer que se’n va és l’electricitat i l’aigua”. “Igual que passa amb una riuada, o amb un excés d’informació”, ha afegit sorneguer. Després, més seriós, ha indicat que en el futur “hi haurà guerres per l’aigua” i que, de fet, en el present ja n’hi ha, i que per aquesta raó “el millor que podem fer nosaltres amb ella és compartir-la voluntàriament”.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top