Ciutat

La ‘SabaTassa del Caudillo’

[Per Jaume Barberà]

L’any 1967 es va inaugurar l’Institut Arraona Egara. Fins llavors, els alumnes de Sabadell que cursaven el batxillerat, fos elemental o superior, havien de fer els exàmens finals a instituts de Barcelona o Manresa. Va ser el primer institut de Sabadell. Encara que des del 1952 ja estava en funcionament l’Institut Laboral Ferran Casablancas, però era per estudiar el batxillerat laboral. Utilitzant el rigor, però, el primer institut de Sabadell s’havia d’inaugurar per la República, però la guerra ho va impedir. Després va ser enderrocat per construir-hi els primers pisos del franquisme.

L’espai on es volia situar la ‘SabaTassa’ del Caudillo / INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

L’Institut Arraona Egara pensat, bàsicament, per a alumnes de Sabadell i Terrassa, també n’acollia de Castellar, Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Sant Quirze, Rubí o Polinyà. Tot i que els alumnes d’aquests municipis veïns tenien certa dificultat de transport per desplaçar-s’hi.

A l’Arraona hi anaven els nois i a l’Egara les noies, encara que compartien alguns espais. Fins al cap de deu anys no va funcionar de forma mixta. En una època en què els noms dels equipaments duien sempre noms franquistes, aquí es va eludir aquesta condició i es van escollir els noms romans de Sabadell i de Terrassa.

“En una època en què els noms dels equipaments duien sempre noms franquistes, aquí es va eludir aquesta condició i es van escollir els noms romans de Sabadell i de Terrassa”

Aquell institut, que ha estat substituït per la Seu Central dels Mossos d’Esquadra, va ser la primera actuació en terrenys de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa. L’any 1963 es va crear la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, una entitat municipal que tenia l’objectiu de compartir serveis generals i comuns de les dues localitats. En aquell terreny, que separa les dues ciutats, estava previst que hi anessin equipaments com: escorxador, mercat central, parc de bombers, un centre d’ensenyament secundari, servei d’aigües i una planta de tractament de residus.

Els terrenys on es planificava la ‘SabaTassa’ amb el complex dels Mossos al fons / J.B.

Però molt abans que es fes realitat, va estar amenaçat, seriosament i durant molts anys, per una idea perversa: la SabaTassa del Caudillo, que no era res més que el nom irònic d’una espectral ciutat per a 100.000 ànimes que s’havia d’ubicar dins d’aquells terrenys. 100.000 com a mínim. El setmanari Tarrasa Información publicava, l’agost del 1971, que en un espai de 1.700 hectàrees s’hi establiria una ciutat per a 200.000 habitants. I semblava un fet imminent.

Realment, el cas era que el Ministerio de la Vivienda, a través de l’Instituto Nacional de Urbanización, va voler consolidar amb un ACTUR (Actuaciones Urbanísticas Urgentes) una proposta per acollir 100.000 habitants en un polígon intermedi entre Sabadell i Terrassa, que hom va anomenar sarcàsticament i popularment la SabaTassa del Caudillo. Tot aquell estrambòtic projecte era contemplat amb gran preocupació pels propietaris de la zona.

Sembla que la idea inicial havia estat del dictador. Els que l’envoltaven de prop, o el temien o li feien la pilota. A totes les casernes i campaments militars de l’època, el sopar era sempre: sopa, verdura y pescado, per la senzilla raó que aquest era el menú preferit de Franco. Per tant, seguint el fil, si el dictador volia una gran ciutat entre Sabadell i Terrassa, cap franquista li duria la contrària.

Afortunadament va quedar, només, en una amenaça. Però renoi, quina amenaça. A les autoritats d’ambdues ciutats se’ls posaven els pèls de punta quan en sentien parlar. Per sort no es va materialitzar. Els dos municipis s’hi van oposar sempre i es van sortir amb la seva.

El cas de la SabaTassa és, possiblement, l’única ocasió en què Sabadell i Terrassa han anat juntes defensant un mateix interès. Per la història que coneixem, i pels fets que hem pogut viure, sabem que aquestes dues poblacions, tan properes i tan distants. Tan iguals i tan diferents, han anat, sempre, per camins distints.

“SabaTassa és, possiblement, l’única ocasió en què Sabadell i Terrassa han anat juntes defensant un mateix interès”

De fet, la mateixa inviabilitat d’aquell sinistre projecte, amb nom i cognom, va fer que els expedients no s’arribessin a completar. A Madrid ja van quedar satisfets amb la construcció, anys després i pocs quilòmetres més avall, d’una imitació de menor importància. Als terrenys de la senyora Elisa Badia, entre Barberà del Vallès i Cerdanyola, hi van entaforar una ciutat més petita que, per joia dels governants de la Meseta, té forma del mapa d’Espanya. És l’actual Badia del Vallès, que va ser inaugurada pels Prínceps d’Astúries, el 14 de juliol del 1975.

La Mancomunitat de Sabadell i Terrassa va ser dissolta l’any 1993. Actualment, els terrenys estan ocupats per la Seu Central dels Mossos d’Esquadra, el Consell Comarcal, el mercat de fruites i verdures Mercavallès, el Parc de Carreteres, l’Hospital de Terrassa i altres equipaments.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top