“Hi ha molta cua avui?”, pregunta una mare amb el carretó just a l’entrada dels jutjats. “En tens per a una bona estona”, li respon la guarda jurat. És dimarts a la tarda i aquesta mare, la Laura, visita l’edifici judicial amb un objectiu: deslliurar-se de la mesa electoral en els comicis del proper 10 de novembre. És mare monoparental i no té amb qui deixar el seu nadó de 13 mesos, un “motiu de pes” per evitar passar un diumenge sencer comptant vots.
Com la Laura, fins ahir dimecres, més de 250 veïns de Sabadell i rodalia havien demanat renunciar a ser membres de les meses, segons els registres de la Junta Electoral de Zona –que inclou la capital vallesana i onze municipis més–. Tots ells formen part de la llista d’afortunats per al recompte del 10-N. Uns comicis que, només a Sabadell, impliquen més de 2.000 persones repartides en 225 meses electorals.
“N’estic fins als collons. Ja van cinc cops que m’ha tocat!”, es queixa un home que espera a la cua a la primera planta dels jutjats. “Que li donin a un aturat”, proposa, i torna a recrear-se en l’atzar: “Ja és casualitat…”. I tant que és casualitat: les possibilitats de formar part d’una mesa electoral a Sabadell són de l’1,7% –17 elegits per cada 1.000 electors–. En el sorteig realitzat per l’Ajuntament, només es té en compte que la persona tingui entre 18 i 70 anys i que sàpiga llegir i escriure. No es valora cap altre condicionant laboral o familiar ni tampoc l’historial clínic, que en el cas de la Desirée, de 28 anys, hauria incidit decisivament. “M’operen just abans de les eleccions”, es justifica.
Els motius de salut són els més comuns en els documents “d’excusa” presentats a la Junta Electoral. És també el cas del Jordi, veí del carrer Indústria i a qui van intervenir de l’espatlla el passat 3 d’octubre. Lamenta que en el moment de fer la tria no es creuin dades rellevants –com les mèdiques– i que la renúncia s’hagi de fer presencialment als jutjats: “S’ha de venir fins aquí carregat de documents i fer tota aquesta cua. En el segle XXI això es podria fer per Internet”.
Els condicionants laborals també poden ser determinants, encara que no són a l’accés de tots. El personal del SEM, metges, bombers, personal de protecció civil i els periodistes són col·lectius especialment protegits. Fora d’aquest grup, l’única excusa vàlida és ser insubstituïble, com el Carles, fill de Sabadell i capellà a les parròquies de Sant Vicenç de Mollet de Vallès i de Sant Fost. Prefereix passar el diumenge oficiant la missa que ser vocal de mesa. “Últimament no hi ha molta abundància de mossens i serà complicat trobar-me substitut”, explica lluint l’alçacoll. Caldrà veure què li respon la Junta en qüestió d’uns dies.
