Bruno Oro (Barcelona, 1978) aterra avui a l’Estruch per presentar Immortal. L’element clau de l’obra és, precisament, que l’artista es desdobla en multitud de personatges que gaudiran de la immortalitat, però també la patiran. I finalment, s’hi enfrontaran.
Acompanyat per dos dels creadors teatrals de ciència-ficció més potents –Marc Angelet i Alejo Levis–, aquest artista polifacètic es planteja preguntes polèmiques: Què faries si haguessis d’aguantar el sogre fins a la fi dels temps? Què faries si estiguessis obligat a treballar 200 anys més en aquella feina que no t’agrada?
Oro manté així la seva carrera enfocada als escenaris teatrals –ha actuat en una dotzena d’obres–, tot i que va saltar a la fama a Catalunya gràcies a les seves imitacions a diferents programes de TV3, com Polònia i Crackòvia. També ha participat en serials com Plats bruts i El cor de la ciutat i del programa radiofònic Minoria Absoluta (Rac1). I fins i tot ha publicat tres discos d’inspiració italiana. Són mil cares. Encara en té més.
