Ciutat

Jordi Sunyer: “La contaminació afecta els infants nonats”

Cap del programa de Salut Infantil de l’ISGlobal, Sunyer és especialista en els efectes de la contaminació en els nens

El doctor Jordi Sunyer, fotografiat a la Fira de Sabadell, on cloure el Primer Congrés de la Qualitat de l'Aire / LLUÍS FRANCO

La contaminació és una qüestió que cal afrontar com un problema de salut pública –no de congestió o d’economia– i que cal abordar amb urgència. Més encara tenint en compte que les seves víctimes més vulnerables són els infants –especialment durant l’embaràs i els primers anys de vida– i que aquests efectes s’arrosseguen tota la vida. Ho diu el doctor Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra; que dijous passat va participar en el Congrés de la Qualitat de l’Aire, celebrat a Sabadell.

Com de perjudicial és que un infant no nascut o acabat de néixer estigui en un lloc amb molta contaminació?

Hem d’entendre que hi ha dos tipus d’exposició. Una aguda: en pocs dies o poques hores. I hi ha una exposició que és crònica i continuada… La que a nosaltres ens preocupa més és aquesta i, concretament, l’exposició mitjana al llarg de tot l’embaràs. Hem fet estudis amb cohorts de gairebé 1.000 nens de Sabadell, que els vam començar a aseguir quan estaven en el primer trimestre d’embaràs i ara estudiarem a l’edat de 14 anys. És el projecte INMA: Infància i Medi Ambient.

I què han descobert?

Doncs que si mesuràvem la contaminació del lloc on vivia la mare embarassada, els nens que vivien en carrers amb més contaminació tenien un pes menor en néixer, o tenien una funció pulmonar als quatre anys menor, o tenien una certa certa afectació en el seu desenvolupament motriu. Ho vam veure aquí, a Sabadell, però això s’ha reproduït en diversos llocs més.

Amb tant poc temps exposats (uns nou mesos en un embaràs) ja hi ha seqüel·les per als nens? És molt ràpid!

Més que ràpid, el problema de l’embaràs i els primers anys de vida és que són temps crítics per a la construcció dels òrgans. Si durant aquests períodes s’està produint una afectació continuada, això marcarà la resta de la vida d’aquest individu. Això en el cas d’una acumulació al llarg de l’embaràs, que és un efecte crònic. Una altra cosa és l’efecte agut. Si t’estàs unes hores al Taulí, al lloc on hi ha més contaminació, evidentment no és el millor per al nen. Sobretot en infants molt vulnerables com els que estan a intensius. Si tenen un problema respiratori, la contaminació contirbueix a que no millorin. Per això, evidentment, hauríem de protegir l’entorn dels nostres hospitals.

En nens parlava d’efectes com un pes menor o capacitats motrius minvades… Quins altres efectes negatius té la contaminació?

Hi ha els efectes clàssics, que ja estan demostrats des de fa molt de temps, que són els que afecten els pulmons: sobretot obstrucció bronquial i asma. I sobre el càncer de pulmó. Després hi ha els efectes sobre el sistema cardiovascular, que tenen un gran impacte sobre l’infart de miocardi. I després sobre l’ictus. Però en aquests moments el que més ens interessa son els nous efectes, sobretot en la infància.

Per exemple?

Sabem que tenen a veure amb el desenvolupament prenatal dels nens –com creixen–, i tenen a veure en com aquests nens un cop han nascut es desenvolupen. Una persona que ha crescut en un ambient més contaminat no assolirà el desenvolupament ideal que hagués pogut tenir si hagués viscut en un lloc amb aire net. Pel que fa als seus pulmons i pel que fa al seu cervell, tindrà una disminució que no li correspondri

Sunyer coordina el projecte INMA, que monitoritza un miler de nens de sabadell per saber els efectes de la contaminació en la seva salut / LLUÍS FRANCO

És exagerat parlar de morts per contaminació?

No és cap exageració. Científics d’arreu del món hem evidenciat de manera repetida amb moltíssims estudis que a poblacions on hi ha més contaminació hi ha un augment de mortalitat per infart de miocardi o per ictus, o per mortalitat general. Molt més que en llocs on l’aire és més net. Per suposat aquestes morts es donen a partir d’una edat avançada, que és quan aquestes malalties multicausals es produeixen. No és que la contaminació sigui l’únic determinant: no tenim uns nivells de contaminació que puguin estar matant una persona sana d’una manera aguda. Però si que, amb gent vulnerable, és una causa més de mort.

I un adult que de petit ha estat molt exposat a la pol·lució, és més vulnerable?

Exacte. Tenim els problemes a l’inici de la vida, i els problemes posteriorment. Els de l’inici de la vida, el problema és que s’arrosseguen i fan la gent més vulnerable. Si tu tens uns pulmons que han patit una disminució, això s’arrossegarà sempre. I és en els moments que ja hi ha un decliu de la funció –a partir dels 40 o 50 anys, depenent dels òrgans– quan trobem un impacte en malalties que et porten a la mort.

Hi ha coses que es pugin fer a curt termini per evitar-ho?

Moltes. Hi ha moltes ciutats que han fet coses durant molts anys i han disminuït la contaminació, i que han vist que disminuint la contaminació millorava la salut de la població. Podem aprendre molt de les ciutats que ja han fet intervencions. Totes elles passen, bàsicament, per treure cotxes de la ciutat i ocupar l’espai que tenen aquests amb altres usos. I també perquè es pugui fer un transport actiu, fomentant el transport en bicicleta i a peu; perquè hi hagi més interacció veïnal i hi hagi camins verds per arribar les escoles…

Són qüestions d’urbanisme…

Aquí la solució passa per una lluita per l’espai públic. Hem d’entendre que a les nostres ciutats el 60-70% de l’espai públic es dedica al vehicle a motor, i això és una aberració. Perquè per desplaçar-nos no necessitem aquesta quantitat d’espai i aquesta ocupació. És aquí què hi hem de posar una certa racionalitat i hem de canviar els nostres hàbits.

Barcelona 2020: entrada prohibida

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top