Ciutat

De la brossa al Museu d’Art de Sabadell

El mestre vitraller Joan Serra Renom ha estat buscant i restaurant conjunts de vitralls noucentistes i modernistes de Sabadell des del 1988. A vegades li han portat veïns de la ciutat, que els trobaven enmig d’una mudança o no sabien què fer-ne. D’altres els ha rescatat d’entre la runa. I d’altres els ha recollit de mans de constructors, que no volien destruir-los durant un enderroc. 

“La feina de preservació ha estat constant”, explica Joan Serra des del seu taller, L’Art del Vitrall. “Els he anat recollint de cases particulars, de fàbriques… Ha estat una intensa i llarga tasca de recerca i rescat. A vegades fins i tot parant obres”. Aquesta labor tindrà ara relleu i recompensa gràcies al Museu d’Art i l’Ajuntament de Sabadell, que han decidit adquirir 38 peces de la col·lecció de Serra Renom; i ampliar així el fons de vitralls del centre, que actualment comptava amb una quinzena d’obres.

Joan Serra Renom mostra un fragment d’una vidriera modernista del despatx d’Antoni Estruch / VICTÒRIA ROVIRA

L’operació, a la qual ha pogut accedir en exclusiva el D.S., va tancar-se al setembre, però encara no s’ha fet pública. L’acord entre Serra Renom i l’Ajuntament, negociat durant prop de dos anys i iniciat en temps de l’anterior executiu, suposarà una despesa per al consistori de 50.820 euros (42.000 euros més IVA). El museu rebrà les obres en quatre fases entre el 15 de novembre d’aquest any i el 15 de maig del 2021, ja que algunes de les obres encara han de ser restaurades.

Valor incalculable

“Són peces úniques i irrepetibles, però és difícil valorar el seu preu perquè en el cas del vitrall no hi ha gaire mercat”, explica la directora del Museu d’Art, Engràcia Torrella, “el que aquí hem valorat ha estat la feina prèvia; i el fet que ens arriben les peces en perfecte estat i ben documentades. Tot i que si haguéssim de pagar aquestes tasques per hores no podríem; perquè és una feina de tota una vida”.

“S’ha arribat a un acord que jo crec que ha estat a la baixa. Perquè només 30 anys d’emmagatzematge ja val molt. O els anys de restauració dedicats a aquestes peces. O les setmanes documentant les obres. Però l’objectiu era que els vitralls acabessin a la ciutat. Volem passar el relleu”, afirma Josep Serra Renom, “Hem tingut molts anys per especular amb aquestes peces i no ho hem fet”.

En opinió de la doctora en història de l’art i experta en vitralls Núria Gil Farré, el conjunt que aviat formarà part del Museu d’Art és “una bona mostra de l’auge de les arts decoratives, des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX a la ciutat de Sabadell”. Gil considera que la varietat de tècniques i estils de les obres “ajudarà a donar una visió àmplia i de fàcil lectura del treball dels vitrallers al llarg d’aquest període en aquesta ciutat” i recorda que “cada cop més els museus catalans valoren els vitralls modernistes i noucentistes, de la mateixa manera que la resta d’arts decoratives d’aquests períodes, com a peces singulars que enriqueixen les seves col·leccions”.

Plafó restaurat provinent d’una casa del carrer de Sant Francesc propietat d’Antonio Saltor / VICTÒRIA ROVIRA

Tanmateix, apunten diversos experts, el vitrall ha estat durant temps un germà petit de les arts. Tot i que aquesta situació està canviant, els vitralls han estat sovint oblidats i menyspreats, fet pel qual també resulta rellevant l’esforç del Museu d’Art i de Serra Renom per recuperar-los i restaurar-los. “Seria un autèntic crim permetre que tot això quedés destruït”, coincideix el regidor de Cultura, Carles de la Rosa, “és absolutament necessari que aquest patrimoni es conservi”.

A més del valor artístic i tècnic de les obres, els vitralls adquirits són també un pedaç de la història de Sabadell i del seu patrimoni arquitectònic, sovint destruït. Destaca, per exemple, una vidriera modernista procedent del desaparegut Cafè Euterpe. O un finestral de l’antiga Sala del Consell de Caixa Sabadell, que el museu hauria de rebre aquest mes. O una magnífica vidriera amb motius vegetals i paisatgístics, que conformava la porta distribuïdor del saló d’Antoni Estruch a la seva casa del carrer Lluís, a tocar de la fàbrica, i que avui ja no es conserva.

“Que l’Ajuntament es quedi amb tot això és una bona inversió”, diu Dolors Guixà, l’altra ànima de L’Art del Vitrall, “amb el vitrall passarà com amb la rajola hidràulica, que durant un temps no es va valorar, i ara tothom frisa per tenir-ne”.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top