A peu de barri | La Creu Alta
Per a alguns, era terra de ningú. Per a uns altres, era un dels extrems del terme municipal de Sant Pere de Terrassa, terreny independent entre les cocapitals. El cas és que la Creu Alta “va ser un poble” que el 1904 es va acabar convertint en barri, quan es va adherir formalment a Sabadell, tal com defensen els veïns històrics i el periodista Manel Camps, autor del llibre La Creu Alta, un poble convertit en barri.
L’aviguda Onze de Setembre / LLUÍS FRANCO
Tot i que la Creu Alta data del segle XVIII, l’origen més secular es troba a la Parròquia de Jonqueres, segles enrere. Aquest poble formava part del terme de Sant Pere de Terrassa, un municipi extens que va existir des del 1800 fins al 1904 i que incorporava la Creu Alta, a més dels terrenys que envoltaven les masies de Can Deu, Can Borgonyó i Ca n’Oriac i una part de la zona actual de Terrassa. Però “el nucli de població es concentrava als dos extrems del terme municipal, un d’ells, la Creu Alta”.
El primer poblador va ser un pagès de Mas Canals, Josep Camps, que va aixecar el primer edifici el 1772: una carnisseria. I, citant la dita popular que apel·la al barri, “de camps, creus i figueres n’és ple el terme de Jonqueres”, recorda el periodista, referint-se als cognoms més típics del barri.
Anna Fosch, cap de colla dels Diables de la Creu Alta: “El gran teixit cultural que hi ha a la nostra zona aporta identitat de barri”
Els impostos a aquest terreny eren una “competència ferotge” per a Sabadell. Per això, els veïns aprofitaven per comprar carn i productes del camp a la Creu Alta. “Fins i tot hi van instal·lar burots”, una duana fronterera. El 1904, però, un acord entre el monàrquic Alfons Sala, comte d’Ègara, i el republicà Francesc Pi i Arsuaga, diputat a Corts per Sabadell, va fraccionar el municipi en dues parts: una per als terrassencs i l’altra per a la nostra ciutat.
Una dona passeja pel mercat de la Creu Alta / LLUÍS FRANCO
Així, la Creu Alta es va convertir en barri. Aquest pacte va estar motivat per permetre l’expansió de dues grans ciutats en creixement, però amb un rerefons polític. La Creu Alta pertanyia al districte electoral de Terrassa, i era un poble essencialment republicà. “Pur interès”, remarca Camps.
Projectes…
D’acord amb el tècnic d’Urbanisme Jaume Puig, els primers carrers de Sabadell eren estrets i irregulars. És el cas de la Creu Alta, amb “voreres sense rebaixar”, apunten els veïns. Un dels projectes que reclamen és l’adaptació de les voreres a la normativa europea i conversió del carrer de Sant Domènec en una plataforma única.
Dilluns, la Junta de Govern, però, va aprovar l’asfaltat de deu carrers del barri, una previsió pel 2020: carrer Rodoreda, carrer de Gambús, carrer de Sant Domènec, Dinares, plaça d’Usatges, carrer de Sant Vicenç, carrer d’Antoni Cusidó, carrer de Monterols, carrer de Sant Maties i carrer de Josep Bruguera.
Mobilitat…
37 línies d’autobús urbà i interurbà recorren la Creu Alta cada setmana. El barri també està connectat amb Barcelona i la resta de municipis propers mitjançant dues estacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), però els veïns aposten per fomentar l’habilitació de carrils bus. “Cal que el transport públic sigui ràpid i eficient”, diu el president de l’Associació de Veïns, Rubén Cantó. “I que tampoc entorpeixi la circulació”, suggereix A. C., tècnic en mobilitat.
Reivindicacions…
Un institut públic al barri. És la reivindicació històrica de la Creu Alta, on hi ha tres escoles públiques i tres concertades, però cap centre d’educació secundària, lamenta l’Associació de Veïns. “Tot i ser un dels primers barris de Sabadell, que data del 1904, el jovent s’ha de traslladar per buscar aquest equipament tan bàsic a una altra zona”, lamenta Rubén Cantó. Els joves que aposten per l’educació pública marxen, sobretot, al Centre i a la Concòrdia.
