El Gràcia va retornar a la victòria amb una actuació que va recordar en certa manera a la dels primers partits de lliga, quan va haver de protagonitzar destacades remuntades per a capgirar el marcador advers. En aquesta ocasió també se li va posar en contra tan sols començar (0-3), i pitjor encara en el minut 11 (3-8). El Mataró va mostrar caràcter mentre que el Gràcia, molt pla defensivament, no aconseguia frenar el seu rival. El pas al sistema defensiu 3-3, amb pressió sobre les primeres línies, va començar a donar els fruits esperats en el conjunt verd-i-blanc. Deu minuts després el partit s’havia igualat (11-11) i començava de zero.
La següent fase d’alternatives no va modificar l’equilibri, ja que s’arribà al descans amb empat a 17. Que l’OAR faci bones arrencades a la segona part i que mostri millor cara acostuma a ser habitual. Aquesta vegada no va ser l’excepció i així no va trigar a obrir un marge esperançador (25-21). Tanmateix va haver de treballar de valent per no perdre l’avantatge perquè les exclusions jugaven en contra i perquè el Mataró, recuperat de la crisi de resultats, no afluixava. Quan faltaven 7 minuts el partit encara estava calent amb el 30-28, però a partir d’aquí el Gràcia se’n va fer amo i senyor. Com a conseqüència, el darrer parcial 5-0 que el trencà definitivament i que engrandí la diferència (35-28). Torna el somriure.
