Una persona activa. Pepita Sierra, ‘Gina’, com la coneix gairebé tothom, s’ha mogut en diferents àmbits i sempre ha mostrat un tarannà amable i generós. Relacionar-se amb la gent ha estat i és una de les seves grans virtuts. De fet, podem afirmar que ha exercit tota la seva vida de relacions públiques com a hobby. La Gina té un do especial per connectar i fer-se estimar. A punt de complir els 80 anys manté una vitalitat impressionant, sempre vestida de manera impecable. És una altra de les seves senyes d’identitat.
El seu ofici ha estat el de pentinadora. Això sí, abans, amb 15 anys, també havia fet de cosidora. A la Creu de Barberà va muntar una perruqueria. Es deia Gina, també el nom de la seva filla gran. “Pentinar és un art i jo vaig aprendre’l anant a desfilades a Barcelona. Vaig conèixer perruqueres molt importants de l’època. Després hi vaig anar jo a fer-los. Per la meva perruqueria va passar molta gent de la ciutat i també alguns famosos de la societat catalana”, recorda amb certa nostàlgia. Encara ara té quatre clientes que passen per casa seva a pentinar-se.
La Gina es va casar amb el Josep, l’home de la seva vida que ara ja no hi és. “Ens vam conèixer amb 15 anys als Campus i sempre vam estar junts. El trobo molt a faltar”. Van tenir cinc fills –Gina, Josep, Mònica, Teresa i Mercè– i ja gaudeix de sis nets i sis besnets. “La família és molt important i tots estan molt pendents de mi”, diu amb orgull.
Precisament, el seu fill Josep és qui regenta el mític restaurant El Castellet, a la carretera de Molins de Rei en el terme municipal de Sant Quirze. “Vam comprar els terrenys i allà vam aixecar el restaurant i també hi vam viure durant molts anys”, recorda. És on la Gina va gaudir de la seva altra professió, la de relacions públiques. Anar de taula en taula a saludar els clients, oferir alguna copa de cava… “Això encara ho faig ara”. També es va fer famosa la discoteca Clar de Lluna, on molts sabadellencs han ballat.
El futbol, i concretament el Centre d’Esports, ha estat una altra de les seves grans aficions. Va fundar la Penya Clar de Lluna en una època gloriosa a Primera Divisió. “En aquells temps, molts futbolistes venien a dinar al restaurant i arran d’això vam decidir fer una penya arlequinada”. Ha format part d’algunes directives i sempre ha estat una gran col·laborada de l’entitat. “Amb el meu marit vam anar a molts desplaçaments”. Encara ara va als partits de la Creu Alta. L’única cosa que ja no fa és conduir el seu Mercedes. Va quedar aparcat per sempre. Ella segueix sent un nervi.
