Publicitat
JOSEP MERCADÉ

L’amic o l’amiga invisible

[Per Josep Mercadé, periodista]

Aquests dies de compte enrere de les festes de Nadal comença a circular una figura que només apareix aquestes dates. Té una forma més aviat estranya, generalment és poc útil, no és gaire cara, es pot trobar a moltes firetes de Nadal però hi ha qui la cerca a les botigues dels xinesos. La seva funció, sota una aparença amistosa, acaba sent un objecte de compromís que no sempre satisfà qui el rep. El que sí que fa és amenitzar moltes vetllades per un preu extremadament mòdic.

La llàstima és que el nom de l’amic invisible té un fort contingut sexista. Gairebé ningú fa servir l’expressió amiga invisible. En l’àmbit masculí, seria fins i tot element de mofa per part d’aquells que perpetuen les bromes fàcils vinculades amb l’altre sexe. Aquesta connotació que molts (homes) considerarien que no té importància posa en evidència el llarg camí que encara cal recórrer en matèria d’igualtat de gènere.

Hem de reconèixer que la masculinitat dominant és tan omnipresent que condiciona les nostres vides. També és cert que el gènere masculí més conscienciat posa de manifest la necessitat i la voluntat de treballar per a la igualtat entre dones i homes. Ho fa, però, obviant molts aspectes que des de petits marquen comportaments que, en molts casos, deriven primer en situacions de violència psicològica i en d’altres directament en violència física.

Publicitat

Coincidint amb el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, hem vist i sentit molts testimonis i hem conegut xifres esgarrifoses que posen en evidència que el problema es cronifica.

I aquí vull anar a parar. Què passa amb les generacions més joves que, teòricament, han pogut viure en un ambient d’aparença d’igualtat i que, en canvi, acaben convertits en agressors? Com és que es reprodueixen esquemes i formes de fer que podríem pensar que haurien d’estar superades gràcies a una educació més lliure?

La resposta podria no ser gaire optimista. Però la sort és que aquestes situacions tan quotidianes cada cop es veuen més. A partir d’aquí poden establir-se més mecanismes de defensa per a les dones gràcies a disposar d’una complicitat més gran i recursos. No obstant això, cal constatar que en massa casos el problema segueix sent invisible, la qual cosa facilita que acabin de forma tràgica.

Una visibilitat més gran de les situacions fa modificar les pautes de conducta de molts homes? Segurament que sí, tot i que el camí encara segueix sent molt llarg i cada petit pas com la de l’amiga invisible és important.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top