Oci i cultura

L’afició a l’Scalextric busca qui la rellevi

Estampa de les ‘12 hores’ de Sabadell / CEDIDA

Cada època té les seves joguines i és difícil competir contra noves tecnologies que substitueixen l’anterior. Vídeo killed the radio star, que cantaven The Buggles l’any 1979. 

De fet, joguines com l’Scalextric i els trens elèctrics viuen un declivi inexorable. Avui dia viuen més de la nostàlgia d’aquells adults que un dia foren infants, que no pas de l’actual canalla digitalitzada del segle XXI. 

Tanmateix, encara queden resistents arreu del món. I també a Sabadell, una ciutat molt lligada a l’Scalextric gràcies al paper que va jugar la botiga Trelec els anys 60 i 70.

Fundada el 1964 per Francesc Roig i Maria Munill, van ser els primers a la ciutat a importar i vendre els circuits d’Scalextric, així com a organitzar la famosa cursa 12 d’hores d’Scalextric (veieu pàgina següent). D’aquí que s’anés generant una important afició a la ciutat, que encara treu cert múscul a la cita anual a Fira Sabadell. I com no, des del seu cau a Trelec, en la confluència entre els carrers Sant Cugat i Sant Feliu. 

Ara és la seva filla, Meritxell, l’encarregada del negoci. Un petit oasi per a la nostàlgia: cases de nines, kits de muntatge amb peces de ceràmica, maquetes de fusta… I les dues aficions relacionades amb els vehicles de motor: els cotxes slot i els trens elèctrics. “És clar que van a la baixa, els nens no ho demanen. Si de cas, potser és el pare que li proposa al seu fill –i insisteix– que demani l’Scalextric per Nadal”, explica Roig. De fet, gran part de les vendes es concentren en la campanya de Nadal. “Durant l’any només ven algunes peces de recanvi”, reconeix Roig. 

I és que els usos han canviat. “Els joves d’avui tenen ordinadors i videoconsoles, amb què jugar a curses de cotxes”, afegeix, de forma que les noves tecnologies han substituït les joguines tradicionals. “Ha estat un sector molt bo, mentre que no competien amb les joguines digitals”. Ara queden poques botigues especialitzades en aquest sector. Una a Vic, tres o quatre a Barcelona… 

Un cotxe slot actual / VICTÒRIA ROVIRA

Trens elèctrics

Una altra joguina molt genuïna del segle XX és el tren elèctric (tot i que les primeres locomotores daten del 1860). 

Trelec també va ser la primera importadora a la ciutat. De fet, el seu nom és una conjunció de les primeres síl·labes dels mots tren i elèctric. A més, a l’aparador del seu exterior llueix la ja icònica maqueta d’un tren elèctric (d’ençà que la van instal·lar fa 20 anys), que els nens i nenes poden activar passant la mà per un sensor extern.

L’elevat cost dels trens elèctrics fa que la seva sortida sigui més limitada. Tot i això, és cert que la mateixa casa alemanya que produeix els trens elèctrics, Márklín, ha tret ara una línia de trens amb pila adreçats a la infància. “Les vies són molt fàcils de muntar i permeten que hi juguin nens més petits”, explica Roig. Són intents de modernitzar el producte i activar en els adults el desig de compra per als seus fills i filles.

Tente, Subbúteo…

La casa Exin també fabricava les peces de construcció de Tente, en una competència ferotge amb les de Lego. Com és evident, va ser la marca estrangera la que va guanyar la partida de les construccions. 

Exin també va ser la primera fabricant d’una figura d’acció, el Madelman. I el fabricant espanyol del Meccano i creador del Cinexin (projector infantil).

Una altra joguina de la infància en blanc i negre és el Subbúteo, entroncant amb la gran tradició futbolística del país. Aquest joc de taula va ser creat a Anglaterra passada la Segona Guerra Mundial i es va popularitzar a l’Estat posteriorment. 

Amb la seva progressiva desaparició, marxaran també diverses generacions de nens i nenes que van passar les hores, estirats a terra, amb aquestes joguines. Per això, l’afició busca qui la rellevi. 

Meritxell Roig, propietària de Trelec / VICTÒRIA ROVIRA

No sabem si Sabadell és capital del Vallès Occidental i del món en general, però els anys 60 sí que va ser la capital dels cotxes slot a Catalunya. I potser, fins i tot, a l’Estat. 

“Sabadell va organitzar l’any 1965 la primera cursa de les ‘12 hores’ a l’Estat espanyol”.

I és que la botiga Trelec va organitzar la primera cursa de resistència 12 hores d’Scalextric, l’any 1965. Fundada tan sols un any abans per Francesc Roig i Maria Munill, inicialment van pensar en uns cotxes de fabricació alemanya que un familiar porta a Sabadell després d’un viatge europeu. Però l’empresa Exin Lines-Bros va arrencar la importació dels vehicles d’Scalextric des d’Anglaterra i Roig i Munill van quedar entusiasmats. 

A imatge i versemblança de les 24 hores de Le Mans, van decidir organitzar una cursa amb vehicles slot. Tot i això, limitant la durada a 12 hores. La seva filla, Meritxell Roig (1960), només tenia cinc anys en aquella primera edició, però recorda retalls d’aquí i d’allà. “Els de la casa Scalextric tenien por que els cotxes no aguantessin 12 hores seguides de competició; perquè si no, seria un desprestigi per a ells”, recorda. De fet, la mateixa empresa prestava els materials amb el que s’organitzava el circuit. 

Però van aguantar, en aquell primer festival que va tenir lloc a l’obrador de la ja desapareguda pastisseria La Lyonesa, al Passeig. “Les parets estaven enrajolades, propi dels forns, i la taula sobre la qual havien muntat el traçat d’Scalextric m’arribava just als ulls, perquè era una nena”.

I en què consistia, aquesta cursa? Doncs a fer el màxim nombre de voltes a un circuit amb el mateix cotxe. Hi havia vuit carrils de circulació i cada cotxe estava pilotat per una parella de participants, que s’anaven tornant per poder descansar. “Es corria per invitació entre botigues”, recorda Meritxell Roig. Palau, de Barcelona; la casa Felisa de Terrassa; la Rovira, de Vic… “I durant l’any, els conductors trucaven els cotxes, per fer-los més ràpids i lleugers de pes”, explica l’actual propietària de Trelec. 

El seu pare es va inventar un comptaquilòmetres, amb una palanqueta que tocava un filferro a cada volta. I en una pissarra a la paret, apuntaven cada hora quantes voltes havien fet. 

Finalment, la parella guanyadora rebia la copa, que empreses com el Banc de Sabadell i la Caixa de Sabadell oferien. Ella mateixa va ser l’encarregada d’entregar algunes de les copes, els anys 1971 i 1972. Encara més: per influència de Francesc Roig, la casa Scalextric fabrica el primer vehicle espanyol l’any 1966: un 600.  

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top