El Quinto té, per fi, una guia pràctica per evitar que ningú es perdi, o com a mínim, que es perdi menys. El col·lectiu Pura Ceba ha editat el seu primer llibre, Tira-me-la, una expressió que els més habituats a aquest joc reconeixeran fàcilment. Se n’han editat mig miler d’exemplars.
Tothom hi ha jugat un dia o un altre, i haurà estat més o menys fi a l’hora d’encertar els números, però el Quinto és, sense cap mena de dubte, un dels clàssics del Nadal a Sabadell. El seu funcionament és per tots conegut, però enlloc hi havia un lloc on es poguessin trobar elements tan bàsics com les denominacions més o menys comunes en els diferents locals on se celebra el joc, com ara El Ciervo, l’Urpí o Can Capablanca.
“La idea va néixer per posar en valor el patrimoni immaterial de la ciutat, ja ho vam fer amb el Sant Pep, a qui li vam dedicar una samarreta, i ara volíem centrar la mirada en el Quinto, que té una riquesa i una cultura sabadellenca sobre la qual no hi havia res escrit”, explica Roger Serra, un dels impulsors. Així, es van posar en contacte amb gent de l’entorn dels Quintos, inicialment per veure què s’hi podia fer, materialitzant aquesta publicació en un popular local del centre: “Vam fer la primera Cimera Internacional de Lloros”, diu en to de broma.
Roger Serra, Tomsy i Martí Sáiz, impulsors del llibre / LLUÍS FRANCO
Un dels primers amb qui van contactar és en Tomsy, apassionat d’aquest joc que ja fa uns anys va crear una samarreta on recopilava la correlació de números i la seva cantarella associada. De les primeres trobades es van anar aplegant una sèrie de textos, i cada cop era més la gent que hi volia participar aportant el seu granet de sorra, repassant, així, des de l’experiència de lloros consolidats a la ciutat fins a la d’una persona forània, de Lleida, que juga per primer cop al Quinto: “Vam dur la Gemma Raimal a l’Indus i explica la seva impressió”, explica Tomsy, una vivència que si no s’està acostumat pot dur, inevitablement, a acabar la partida sense moltes de les guixes a lloc.
El llibre també recull la història del Quinto a la ciutat, amb testimonis com el de Carles Fité, lloro durant molts anys a l’Urpí, o el de Dolors Suárez, organitzadora del de l’Indus, que va posar punt i final de manera abrupta a la llegenda amb una intervenció policial al 2006 que molts recorden amb tristor, quan els agents van irrompre en plena partida al·legant que es complien els permisos administratius corresponents al joc. “El que passa és que els volien fer fora i no sabien com, allò era al número 7 de la Rambla”, recorda Tomsy.
I perquè ningú es perdi, el llibre també compta amb el que es pot convertir en el millor company de viatge per als principiants del Quinto aquestes festes: una relació amb la majoria de números que es canten als diferents espais on es pot jugar aquest Nadal, a més d’una sèrie de paraules vinculades al seu funcionament, com el crit de “canvi de lloro” o el tan freqüent “tira-me-la” per demanar els números necessaris per acabar cantant la plena.
