El marcador és prou eloqüent. Superioritat gracienca plasmada en una altra contundent victòria. Tal com era presumible, el Sant Vicenç, cuer, no va ser rival per al conjunt verd-i-blanc i no va poder evitar la sagnia malgrat l’esforç i lluita dels seus jugadors, escassos de potencial ofensiu.
Poca història doncs per a un partit en què el Gràcia va crear nombroses oportunitats, moltes d’elles transformades gairebé a plaer. L’únic moment de sorpresa es va produir després del 4-0 inicial, quan els graciencs van encadenar una fase de desencerts i el Sant Vicenç va reduir el marge passat el quart d’hora (6-5). La revifalla visitant va acabar en aquest punt a partir del qual el Gràcia va agafar les regnes i, tot i els alts i baixos en el seu joc, va anar engrandint la diferència fins a arribar al descans havent pràcticament sentenciat (15-8).
A continuació, més del mateix. Gens d’emoció i degoteig constant de gols a la porteria santvicentina. L’últim, de murri i des de mig camp, obra de Marçal Pujadas, va servir per tancar el parcial 23-8 de la segona meitat i establir el 38-16 definitiu. El pròxim dissabte, en el darrer partit de l’any, plat fort amb el Sant Martí-OAR Gràcia que generarà moltes expectatives.
