La solitud pot esdevenir una malaltia o depressió. Això ho sap molt bé Àngela Busquets, de 81 anys, una sabadellenca que és usuària, des de fa cinc anys, del servei d’acompanyament que ofereix la Fundació Amics de la Gent Gran a Sabadell. Dues vegades a la setmana, la Sílvia (la voluntària) la visita al seu domicili. A vegades veuen pel·lícules d’època. “Havia deixat de posar pel·lícules d’ençà de la mort del meu marit”, indica Busquets. D’altres, prefereix sortir a passejar, “abans de patir l’ictus sempre anava d’excursió i caminava molt”. És per això que presta molta atenció a la seva salut, “cada dia tinc molta cura de la senyora del mirall”, referint-se a si mateixa. Se sent molt satisfeta de la companyia que li ofereix la voluntària. També té molta cura de les seves plantes, a les quals parla cada dia. L’Àngela diu que la Sílvia és una persona preciosa, “té molt d’encant, té àngel, i això que al contrari que jo, no és gens creient”, i riu.
Dèficit assistencial
L’Àngela és una de les moltes persones que reben aquest servei d’acompanyament per part d’una entitat o associació. Una d’elles, la Fundació Amics de la Gent Gran, creada fa 32 anys a Barcelona, treballa a través del voluntariat aquest dèficit assistencial a tot el territori català. A Sabadell es va implantar fa cinc anys.
Txell Teixidó, tècnica coordinadora de la Fundació a la ciutat, explica que atenen entre 46 i 47 parelles grans. Són persones que, “encara que puguin viure en família, tenen un sentiment de soledat”. Teixidó destaca que la majoria d’usuaris del servei són dones. El denominador comú de tots aquests grups és que tenen dificultats per viure el dia a dia. D’altra banda, la majoria d’atesos per aquest servei de voluntaris venen derivats de serveis socials o altres entitats. També es reben moltes demandes directament dels interessats.
La Fundació organitza sortides culturals i altres activitats, a més del dinar de Nadal, que precisament s’ha celebrat aquest diumenge passat a l’Hotel Urpí amb una cinquantena de persones.
Sopar de la gent gran a l’Urpí, diumenge 15 de desembre / LLUÍS FRANCO
Voluntaris, peça clau
El voluntariat és la peça clau d’aquestes iniciatives. A Sabadell hi ha un teixit de voluntariat molt consolidat. La parròquia de la Puríssima té un grup de voluntàries que cada any organitzen diverses activitats per a avis i àvies com les cantades de nadales. Mercè Olivé, coordinadora del grup de voluntariat de la parròquia, explica que fa anys que ho fan perquè els avis i àvies de les residències “tenen poca disponibilitat”.
Cada any canten a la Residència Santa Rosalia i a les Germanetes del carrer de Sant Joan, i ara “ja hem incorporat àvies que canten amb nosaltres”. Per Pasqua, fan el mateix però canten caramelles, i a final de curs “fem la festa grossa i aleshores sí que surten de la residència. Atenem una seixantena d’avis i àvies”, explica.
Olivé destaca que “per Nadal, hi ha molts avis que no passen les festes en família”. Alguns, observa, és per manca de mobilitat, “però n’hi ha que simplement no tenen ningú, o ningú es recorda d’ells”. Per aquesta voluntària amb anys d’experiència en el voluntariat, els grans oblidats són “els avis que cobren 400 i 500 euros de pensió. Perquè tenen un sostre i cobren alguna cosa”, diu, “es considera que ja poden sobreviure i no és veritat”.
Suport municipal
Aquests programes d’atenció domiciliària i altres compten amb la gestió directa de l’Ajuntament i amb la seva col·laboració en el cas d’entitats com la que acabem d’anomenar. Així, també dona suport a la Creu Roja i al seu programa Gran company, que promou el voluntariat cap a les persones grans que es troben més aïllades. El mateix Ajuntament contribueix a aquests programes contra l’aïllament de la gent gran. Ho fa a través d’Àpats en companyia, que es duu a terme des de fa anys i que es coordina amb els Serveis Socials de la residència del carrer de la Creueta. Aquest servei permet que cinc persones grans puguin anar a dinar en aquest centre residencial de forma gratuïta.
Una altra iniciativa municipal que ajuda a combatre la solitud, a més de garantir una alimentació diària a persones grans, és el servei d’àpats a domicili. El regidor d’Acció Social de l’Ajuntament de Sabadell, Eloi Cortés, assenyala que l’objectiu d’aquest programa és facilitar una alimentació equilibrada a persones que estan en situació física o psíquica delicada i amb la seva autonomia limitada. “Els hi porten a casa i també es controlen les condicions higièniques de la nevera”.
Cortés també destaca la personalització dels menús. “Es té en compte les necessitats de cada persona depenent de la seva salut, allò que poden i no poden menjar”. Per Nadal, ha explicat el regidor, “l’àpat és una mica més especial”. Es lliuren un total de 25.500 àpats anuals, uns 2.100 cada mes.
A aquesta acció se n’hi afegeixen d’altres per garantir que el menjar arribi al màxim de gent possible, com el servei de menjador del Complex de Sant Oleguer, el de la Creueta, i també els dels Casals de la Generalitat. I també el Rebost Solidari.
