L’Audiència Nacional ha deixat en llibertat amb càrrecs i sota fiança el CDR sabadellenc Xavi Duch, empresonat des del passat 26 de setembre. Així ho ha decidit la secció segona del Penal després de realitzar noves vistes a porta tancada ahir dijous i d’haver valorat els recursos d’apel·lació presentats per la defensa. El sabadellenc ha sortit de la presó de Soto del Real aquest divendres al vespre després de pagar una fiança establerta en 5.000 euros, una quantia inferior a la plantejada per la Fiscalia.
Duch, de taronja, sortint de la presó amb els altres dos CDR que també han quedat en llibertat sota fiança / ACN
La decisió judicial de l’Audiència Nacional ha suposat revisar la presó incondicional del magistrat Manuel García Castellón. El tribunal creu ara que no es poden apreciar ni riscos de fuga ni de destrucció de proves per part de Duch. A banda, la sala té en compte que segons la investigació de la Guàrdia Civil no hi ha indicis de la participació d’aquest en la fabricació i la tinença d’explosius. A banda del sabadellenc, s’aplica la llibertat sota fiança per als també CDR Eduardo Garzón i Xavier Buigas, sota els mateixos criteris. Duch haurà de comparèixer setmanalment davant els jutjats de Sabadell i se li ha prohibit la sortida de l’Estat. A banda, haurà de fixar un telèfon, domicili i persona de contacte per a rebre qualsevol tipus de comunicació judicial.
Tot i la decisió transcendental que revisa la presó incondicional del magistrat Manuel García Castellón, la defensa no ha aconseguit que s’acceptessin les suposades vulneracions de drets presentades per l’advocat de Duch. En aquest sentit, considera que el jutjat central d’instrucció 6 ha complert “sobrada i escrupolosament” amb el dret a la tutela judicial efectiva.
La Fiscalia fins ara havia demanat que se’ls mantingués a la presó, però la setmana passada va canviar diametralment de criteri i va apostar per proposar una fiança per permetre la sortida de presó. El Ministeri Públic considerava que la investigació està molt avançada i que no hi ha cap indici per considerar un risc important de destrucció de proves. L’acusació popular exercida per l’Associació Catalana de Víctimes d’organitzacions Terroristes (ACTOV) va demanar que es mantingués la situació de presó incondicional.
Qui és Xavi Duch?
Xavier Duch, veí del carrer del Convent, apareix a la documentació del sumari com l’altra cara de l’organització: si a Ros se’l considera com un “productor”, a Duch se li atribuiria formar part del “braç armat” que suposadament s’havia d’encarregar “d’executar els actes terroristes“. La implicació de Duch es vincularia amb una sèrie de números de telèfon decomissats que, segons la Benemèrita, s’haurien finançat amb els fons de la Caixa de Resistència dels CDR.
Duch seria, segons el relat de la Guàrdia Civil, l’encarregat de la “guàrdia i custòdia” dels telèfons i ‘walkie-talkies’, amb l’objectiu que l’organització pogués realitzar “comunicacions segures” durant les suposades accions de l’anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT). Duch hauria utilitzat noms en clau per a les SIM de telèfons sense registrar, com “Cacahuetes” i “Batidos de fresa“.
A banda del control de les telecomunicacions, els informes policials assenyalen que Duch hauria acompanyat Ros en la fabricació d’explosius el 4 de setembre, fet del qual conclouen que tindria consciència de la preparació dels suposats artefactes. Així mateix, segons la declaració de Ferran Jolis, Duch l’hauria acompanyat a la suposada trobada amb la germana de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, en un hotel de Tona, que hauria tingut com a objectiu establir un canal de comunicacions amb Quim Torra i el mateix Puigdemont.
En la seva declaració davant l’Audiència Nacional, Duch nega totes les acusacions i assegura que l’únic que se li va decomissar van ser “petards de Sant Joan dels nens que eren bastant grans, però per a nens”.
DOCUMENT | Llegeix la interlocutòria de l’Audiència Nacional
