JOSEP ROF

Vostè és culpable… senyor client!

[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]

La presumpció d’innocència, encara que no ho sembli, es troba expressament recollida en la Constitució espanyola en l’article 24.2. També està reconeguda en diferents instruments internacionals en matèria de drets humans: en l’article 11.1 de la Declaració Universal dels Drets de l’Home (1948), quan estableix que: “Tots els acusats d’un delicte tenen el dret que es presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat”. Una cosa és el que diguin les lleis i l’altra, el que passi en el dia a dia. I, lamentablement, a Espanya el tarannà és que encara has de demostrar que ets innocent. Ep, i encara que us ho pugui semblar, avui no parlarem de política!

Ara bé, el tarannà de les empreses grans o de les que tenen un monopoli, ni que sigui en l’àmbit de ciutat, acostumen a comportar-se de manera similar. Per molt que diguin que estan orientades al client, acostumen a ser egocèntriques. I quan s’equivoquen, ets tu qui has de demostrar que l’error és seu, i no a l’inrevés. Només faltaria!

Vegem alguns casos que m’han passat recentment. Segur que vosaltres també heu experimentat moltes situacions similars.

Tinc un compte en un conegut banc lligat al futbol. Un dia anava a fer una transacció i l’aplicació del mòbil em diu: “Transacció no suportada”. No us ho creureu, però l’aplicació està en català! Entro en un xat per veure què passa (aquí de català, res de res) i em diu que, de fet, tinc el compte bloquejat. Però com pot ser? Ningú m’ha dit res, tinc fons, no tinc cap avís. Per què deu ser? Em diuen que resulta que sí, que havia de signar uns papers que mai em van demanar d’omplir. Els hi dic que bé, que ja els hi enviaré signats per escàner, però que em desbloquegin el compte. I que si l’endemà no els hi portés físicament, que llavors em tornessin a bloquejar el compte. Em diuen: “Ni pensar-ho! Sense els papers físics no el podem desbloquejar”. Els reis de la transformació digital no poden fer res si no hi ha paper! “Home, si és culpa vostra, que no em vau dir res!”. Doncs deu ser que no! “Vostè és culpable, per definició, senyor client!” De fet, vaig tenir el compte bloquejat durant 10 dies després que tinguessin tots els papers físics a la seva oficina. Sort que no depenc d’un sol banc!

“Els reis de la transformació digital no poden fer res si no hi ha paper!”

Un altre clàssic són les companyies de telecomunicació. Tenia un contacte amb l’operador incumbent, sí, el de les Matildes. De cop, un dia vaig deixar de sentir la veu. Es veien els canals de televisió i vídeo, però sense so. Vaig mirar per Internet i, efectivament, anava ple d’informació que el descodificador com el que jo tenia fallava més que una escopeta de fira! Vaig demanar que me’l canviessin: jo els hi portava el vell, ells me’n donaven un de nou, i jo ja me l’instal·laria. Com era d’esperar, em van dir que ni pensar-ho! Com a màxim, abans havia de venir un tècnic a verificar-ho. Finalment, va venir el tècnic. Com sempre, “vostè és culpable, per definició, senyor client!”. En aquest cas, deia el tècnic: “que si vostè no hi entén, que si la tele nova de trinca està malament i l’ha de canviar”. Ah, i són 70 euros de res. Una setmana després, canviava de companyia. Evidentment, el que fallava era el seu descodificador perquè amb el nou operador hi veia i escoltava perfectament.

Però aquest tipus de comportament també pot ser en l’àmbit local. Per exemple, amb els autobusos de Sabadell. El mes de juliol passat, un bus, saltant-se un pas de zebra, va estar a punt d’atropellar-me. Per queixar-me i preguntar què havia de fer, ja que havia fotografiat el bus, vaig trucar al número d’atenció al client de la companyia. I retrucar, i tornar a trucar i un altre cop. En una setmana no es van posar mai al telèfon. Però ja m’imagino la resposta, no en va els conductors són, a la vegada, propietaris de la companyia: “Vostè és culpable… senyor client!”.

Comentaris
To Top