ARA A PORTADA
-
-
Publicades les notes de tall 2025 per a la universitat: quines són les més altes? Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
Núria Aymerich, nova responsable del Comissionat Especial per a la Competitivitat Industrial i de la Pime Redacció
-
Reunions i "interès", però "sense diners" per posar llum al refugi del Pau Vila Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
El bloc ocupat Guillem Agulló, a l'espera de judici: "No sabem on anirem després" Aleix Pujadas Carreras
Renovar ‘Els Pastorets’ amb microcirurgia

- Canvis en el servei d'FGC per aquest Sant Esteve
Publicat el 22 de desembre de 2019 a les 18:42
Actualitzat el 04 de gener de 2020 a les 15:48
Tota cultura té els seus sancto santorum. La catalana també: Els Pastorets. I com diu la dita popular: els experiments, amb gasosa. D’aquí que els teatres de la ciutat que els interpreten s’esforcin any rere any a renovar l’espectacle, sense desvirtuar el sentit general del text de Josep Maria Folch i Torres. Oriol Rifer, un dels membres de la direcció coral d’Els Pastorets al Teatre Sant Vicenç, explica: “Ens cenyim al guió original, però introduïm novetats que milloren l’obra i l’adapten també a les possibilitats tècniques d’avui dia”.
I quines són? Per una banda, l’escenografia. Enguany, per exemple, han renovat un decorat de paper per un de teles, a càrrec de Jordi Brunet. De fet, actualitzar els escenaris és quasi sempre el repte principal. Fa quatre anys ja van engegar un micromecenatge, amb el qual van assolir 17.000 euros, per afrontar les despeses.
A més, el traç de Jordi Brunet també està darrere el vestuari dels àngels, que s’han renovat en conjunt. Per una altra banda, aquest Nadal també serà el de l’estrena de la banda sonora, que va crear Toni Ten fa quasi 30 anys.
Ara és el mateix Ten, acompanyat de Jordi Campoy, qui ha remasteritzat les cançons. “Li han donat més èpica quan tocava, alhora que subratllen la tendresa quan es necessita”, explica Oriol Rifer. “La gent ve any rere any i espera escoltar les mateixes nadales”, afegeix.
El darrer canvi, però probablement el més potent, és el de fomentar la presència de papers de dones a l’obra. “La majoria de persones que hi surten són dones, però en canvi els papers amb text sempre eren homes”, apunta Rifer. “Així que fa tres anys vam voler capgirar-ho i vam fer que dos dels cinc pastors siguin dones; així com el personatge de Llucifer, que passa a ser dona, malèvola, retorçada, mostrant la maldat des de la dona”, afegeix.
A més, han canviat el to del personatge de la Isabeló. “L’hem intentat treure alguns tocs arcaics: ara té més caràcter, no es deixa trepitjar”.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci Pere Arquillué, Jaume Madaula i Martita de Graná: tot el que sabem de la temporada cultural de tardor
-
Cultura i oci Un grup de música balcànica amb milions de seguidors aterra a Sabadell
-
Cultura i oci El cervell darrere l’èxit de Dagoll Dagom
-
Cultura i oci Mercè Martínez i Ivan Clemente, a ‘Tots els nens creixen'
-
Cultura i oci El Fresc 25 tanca amb un 88% d’ocupació, sis espectacles exhaurits i el doble d’abonaments que l’any passat
-
Cultura i oci FOTOS | La Jove Orquestra Simfònica del Vallès brilla amb el seu talent en formació