L’Abat Arnau de Biure recita, sense saber-ho, la seva última missa del gall. L’església del monestir de Sant Cugat és plena de gom a gom per escoltar-lo, ja que la vigília de Nadal és l’únic dia en què es permet l’entrada del poble a l’espai sagrat. Aleshores, enmig de la cerimònia, irromp un grup de nobles del Vallès dirigits per Berenguer de Saltells, enrabiat perquè la seva herència havia estat donada al temple. Impiadosament, assassina el rector davant de tothom. Diuen que el Crist de l’altar, horroritzat, es va girar d’esquena per no veure-ho.
S’han exhaurit les entrades per reviure aquesta escena, ocorreguda el 1350. Des de fa dinou anys, es recrea a l’interior del monestir de Sant Cugat a través de la funció Pedra i sang, de J. M. Jaumà. Dirigida per Dolors Vilarasau i amb partitures del sabadellenc Joan Alavedra, és una tragicomèdia musicada que, partint de fets reals, incorpora elements històrics, literaris i llegendaris. I, de propina, glopades d’actualitat introduïdes a través de la vintena de personatges que representen el poble: el polèmic Tribut Metropolità, el canvi climàtic o els MENA.
Una vintena de personatges representen el poble / CEDIDA
Les entrades per les sis funcions previstes per aquesta setmana ja s’han exhaurit. Per això, l’obra s’ha programat un dia més, el diumenge 29 de desembre, a les 18 h. “És un espectacle que va quedar arrelat des del primer moment. Només es pot explicar des d’aquí. Té elements identitaris que, ràpidament, la gent va adoptar”, assenyala Vilarasau.
Ara bé, aquests fets de 1350 transcendeixen la rellevància local i, fins i tot, impliquen la nostra ciutat: “Entre els nobles del Vallès que van participar en l’assassinat, hi havia persones de Terrassa i l’alcalde de Sabadell. D’aquesta història, diuen, es van començar a escampar les expressions Terrassa, mala raça i Sabadell, mala pell”, explica la directora.
