Publicitat
Ciutat

Un picapedrer per trencar els tabús dels nens tutelats

Té només 21 anys, però el seu tarannà denota la maduresa d’un nen amb una història que el va empènyer a fer un pas endavant. Amb una mirada amable però bregada, coneix al detall com és la vida d’un infant que ha estat tutelat per l’administració pública, les seves pors i els dits que l’assenyalen constantment.

Christian Bonilla (Sabadell, 1998) és un jove extutelat que va entrar dins d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) amb només 8 anys, que ell defineix com “una casa de colònies eterna”. S’hi va estar fins als 16 anys, quan va decidir marxar a una llar d’autonomia i s’hi va quedar fins als 18. “No sabia fer-me ni un ou ferrat fins als 16 anys”, admet el jove, rient.

Christian Bonilla és cofundador de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya / OSCAR ESPINOSA

Bonilla és tota una història de superació personal. Compromès amb els joves que els hi ha tocat viure aquesta situació, demana prudència a l’hora d’assenyalar aquests menors. Posa especial èmfasi en la situació “traumàtica” que viu un nen petit quan el separen dels braços de la seva família: “un infant no ho entén, se sent perdut i es culpabilitza de la situació que està vivint”, insisteix. Potser és la situació que li va tocar viure o la seva vocació professional el que el va impulsar a dedicar-se a l’educació infantil. I, tot i que el seu repte del futur és estudiar integració social, se sent plenament realitzat educant els més petits.

Publicitat

La veu correctora

Però la seva tasca a la ciutat sobrepassa l’àmbit educatiu. És cofundador, juntament amb altres nois, de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya (UJEC), una entitat amb segell sabadellenc que va néixer a l’abril del 2018 per donar veu a les persones en aquesta situació. A través de l’entitat, construeix un futur pels nois amb un discurs motivador i enderroca les concepcions socials que envolten el col·lectiu: “no som orfes, no som delinqüents, no som culpables del que ens ha tocat viure”, explica.

El moment de la constitució de la UJEC / CEDIDA

Es compara amb un mena, un menor tutelat i estranger, i admet que ell no pateix la mateixa “criminalització” que els nens immigrants. “La societat és molt superficial, jutja sense conèixer la història, que normalment és molt dura”, etziba. I ell i la UJEC han arribat per cridar al món –començant per Sabadell– que els joves tutelats existeixen. I que no són víctimes, són supervivents.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top