Té només 21 anys, però el seu tarannà denota la maduresa d’un nen amb una història que el va empènyer a fer un pas endavant. Amb una mirada amable però bregada, coneix al detall com és la vida d’un infant que ha estat tutelat per l’administració pública, les seves pors i els dits que l’assenyalen constantment.
Christian Bonilla (Sabadell, 1998) és un jove extutelat que va entrar dins d’un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) amb només 8 anys, que ell defineix com “una casa de colònies eterna”. S’hi va estar fins als 16 anys, quan va decidir marxar a una llar d’autonomia i s’hi va quedar fins als 18. “No sabia fer-me ni un ou ferrat fins als 16 anys”, admet el jove, rient.
Christian Bonilla és cofundador de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya / OSCAR ESPINOSA
Bonilla és tota una història de superació personal. Compromès amb els joves que els hi ha tocat viure aquesta situació, demana prudència a l’hora d’assenyalar aquests menors. Posa especial èmfasi en la situació “traumàtica” que viu un nen petit quan el separen dels braços de la seva família: “un infant no ho entén, se sent perdut i es culpabilitza de la situació que està vivint”, insisteix. Potser és la situació que li va tocar viure o la seva vocació professional el que el va impulsar a dedicar-se a l’educació infantil. I, tot i que el seu repte del futur és estudiar integració social, se sent plenament realitzat educant els més petits.
La veu correctora
Però la seva tasca a la ciutat sobrepassa l’àmbit educatiu. És cofundador, juntament amb altres nois, de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya (UJEC), una entitat amb segell sabadellenc que va néixer a l’abril del 2018 per donar veu a les persones en aquesta situació. A través de l’entitat, construeix un futur pels nois amb un discurs motivador i enderroca les concepcions socials que envolten el col·lectiu: “no som orfes, no som delinqüents, no som culpables del que ens ha tocat viure”, explica.
El moment de la constitució de la UJEC / CEDIDA
Es compara amb un mena, un menor tutelat i estranger, i admet que ell no pateix la mateixa “criminalització” que els nens immigrants. “La societat és molt superficial, jutja sense conèixer la història, que normalment és molt dura”, etziba. I ell i la UJEC han arribat per cridar al món –començant per Sabadell– que els joves tutelats existeixen. I que no són víctimes, són supervivents.
